El pols de la llengua als Països Catalans

Comencem una sèrie d’articles en què volem explicar quina és la situació real de la llengua catalana (i de la llengua castellana) en el Principat de Catalunya, en contraposició al cofoisme d’una part de la població i en contraposició, sobretot, a aquells qui, segurament sent botxins, es volen presentar com a suposades víctimes de la imposició del català.

Comencem per una tema que afecta el nom educatiu: el de les exempcions de la llengua vehicular del sistema educatiu, el català.

Actualment, “l’alumne que s’incorpora a primer o a segon curs de batxillerat procedent de fora del territori de Catalunya i que no ha cursat mai les matèries de llengua catalana, llengua catalana i literatura o equivalents, pot demanar l’exempció de l’acreditació del coneixement del català, en aplicació de l’article 21.7 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Aquesta exempció es visualitzarà en l’expedient de l’alumne perquè no tindrà qualificació d’aquesta matèria, sinó que hi constarà el terme “Exempt/a”, tal com es concreta més endavant”.

Aquesta norma, producte dels pactes de la transició que, en un principi, servia per reconèixer l’exempció de català a fills de militars i a altres funcionaris que estaven “de pas” a Catalunya, s’ha anat mantenint, encara que modificant parcialment (abans incloïa tots els nivells de l’ensenyament no universitari), en el batxillerat, les proves de selectivitat i les proves d’accés als nivells cicles formatius.

Queda clar, però, que, segons la normativa, “el fet d’obtenir l’exempció de la qualificació no eximeix l’alumne d’assistir a classe de llengua catalana i literatura, on ha de seguir un programa específic que li permeti assolir, com a mínim, una comprensió oral i escrita de la llengua. Aquest programa específic, amb les adaptacions i suports pertinents, s’ha de formalitzar en un pla individual, en les condicions establertes amb caràcter general a l’Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn”.

“L’alumne a qui es concedeix l’exempció de la qualificació final de llengua catalana i literatura I o de llengua catalana i literatura II s’ha d’avaluar al llarg del curs acadèmic per al qual se li ha concedit l’exempció segons els objectius i criteris d’avaluació del seu pla individual, però està exempt de la qualificació final de la matèria llengua catalana i literatura I o llengua catalana i literatura II, que no comptabilitza per a la qualificació mitjana del batxillerat”.

“Aquesta exempció “es pot concedir (…)  dos cursos acadèmics consecutius”.

A més, aquesta exempció es relaciona amb la prova de llengua catalana a les PAU, ja que tot i que “l’exempció de la qualificació de llengua catalana i literatura en el batxillerat no comporta automàticament l’exempció de la prova de llengua catalana a les PAU i l’alumne que vulgui sol·licitar aquesta exempció s’ha d’adreçar a l’Oficina d’Accés a la Universitat”, per demanar cal “Resolució individualitzada emesa per la Direcció General d’Educació Secundaria Obligatòria i Batxillerat, que concedeix l’exempció de la qualificació final de Llengua catalana i literatura de segon de batxillerat en el curs corresponent” en el cas de l’alumnat que es trobi cursant el 2n de batxillerat, i acrediti l’exempció de la qualificació final de Llengua catalana i literatura de segon curs de batxillerat”

En el cas de “l’alumnat que s’hagi incorporat a 2n curs de batxillerat procedent de fora del territori de Catalunya i cursi matèries soltes i no hagi cursat mai les matèries de Llengua catalana i literatura o equivalents (excepte l’alumnat procedent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Comunitat Autònoma de València)”, cal una “còpia de l’expedient acadèmic de l’alumne/a, que demostri des de quan es troba escolaritzat a Catalunya”.

Segons la normativa actual es poden donar, es donen de fet, els casos següents:

–       Alumnes de pare i/o mare catalanes, que han viscut totalment o parcial la seva vida escolar fora dels Països Catalans, però que han  mantingut la llengua familiar del pare i/o de la mare. Aquestes alumnes estan exempts de català, però no de llengua castellana, la qual ignoren, en alguns casos, totalment.

–       Alumnes estrangers procedents de països on el castellà no és llengua oficial poden demanar l’exempció de la llengua vehicular de l’ensenyament, però no poden demanar l’exempció de la llengua castellana a batxillerat ni a les proves d’accés a la universitat o a cicles formatius.

–       La normativa tampoc no recull el cas dels alumnes que es matriculen a 2n de BAT i cursi matèries soltes que provingui de la Franja, Andorra o de la Catalunya Nord (on poden haver fet –i n’han estat qualificats– aprenentatge de llengua catalana i haver rebut, fins i tot, assignatures en aquesta llengua). En el cas de la Franja i de la Catalunya Nord, a més, la Generalitat els reconeix un nivell de llengua catalana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!