El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

27 de novembre de 2016
0 comentaris

Cròniques negres del català a l’escola/4: La importància de l’oficialitat

Constitució espanyola

Cal recordar que la situació de la llengua a l’ensenyament en els diversos territoris catalans també dependrà del grau d’oficialitat que la nostra llengua tingui o hagi tingut en un període històric determinat. Una conseqüència, més, de l’oficialitat, de la llengua que sigui, és, si més no en teoria, que els poders públics estan obligats a incorporar-la, com a mínim, com a assignatura obligatòria en el sistema educatiu. Per aquesta raó, la situació de la llengua serà molt diversa en els diversos territoris de parla catalana. Actualment, per exemple, podem trobar llocs on el català no té cap mena de reconeixement legal, com seria el Carxe, la petita zona catalanoparlant de Múrcia,  i on, per tant, el català és inexistent a l’escola de la zona. Llocs on el català es pot ensenyar ja que la legislació, sense reconèixer-ne l’oficialitat, dóna un cert joc a la presència del català a l’escola, tant com a llengua curricular com, també, llengua vehicular d’alguna assignatura (sempre de forma optativa, voluntària, i mai universal a tot el sistema educatiu del territori): seria el cas de la Franja (que depèn del Govern d’Aragó), de la Catalunya del Nord (a l’Estat francès) i, d’alguna manera, encara que en un procés encara molt més endarrerit, a l’Alguer (a l’illa de Sardenya, a l’Estat italià). Llocs on el català té un reconeixement clar com a llengua oficial, conjuntament amb la llengua de l’Estat: Principat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, on la situació de la llengua al sistema educatiu depèn de les polítiques de cadascun dels governs autonòmics (canviants segons la força política que governi en cada moment, i segons el moment polític, fet especialment significatiu en territoris com les Illes o el País Valencià). I, finalment, un lloc com Andorra, on, encara que el català sigui l’única llengua oficial, la realitat demogràfica i politicoeconòmica fa que sigui, si més no a l’ensenyament, una oficialitat de la qual no es deriva una exclusivitat de la llengua catalana com a llengua vehicular. Recordem que, a més del sistema educatiu andorrà (on conviuen el català, l’espanyol i el francès), hi trobem els sistemes educatius espanyol i francès, que tenen, respectivament, com a llengua vehicular l’espanyol i el francès, tret de les escoles eclesiàstiques que segueixen el sistema educatiu espanyol, però que funcionen, lingüísticament, d’una forma semblant als centres educatius del Principat de Catalunya, per tant, normalment en català.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!