El pols de la llengua als Països Catalans

En el marc del Pla per a l’Actualització del Programa d’Immersió Lingüísitca (vegeu document adjunt) que el Departament d’Educació porta duent a terme des de l’any 2007, el Servei d’Immersió i Ús de la Llengua ha engegat el seminari “La cançó improvisada“, que, com fan altres països (l’exponent proper més clar és el del País Basc, amb els famosos berstolaris), vol portar a l’àmbit escolar aquesta activitat de llengua oral que permet la creativitat de l’alumnat en aquest cas en català. És, sens dubte, una eina potentíssima d’aprenentatge, lúdic, divertit, creatiu, en la nostra llengua, mitjançant les tonades (corrandes, garrotins, jotes, cançons de pandero, nyacres, etc.) que s’han utilitzat -i encara s’utilitzen!- al conjunt dels Països Catalans.

En aquest sentit, vull destacar la feina que està fent la gent del Cor de Carxofa, una associació per al foment  del Glosat a Catalunya, i el seu Manual d’iniciació a la glosa. Una passejada per aquest web us pot donar una idea del que s’està fent al nostre país sobre aquest tema, tant en el cas dels estudiants de l’ensenyament no obligatori com en el món dels adults en general.

Aquest seminari, que ha comptat amb l’assessorament i mestratge d’Albert Casals, té com a objectiu formar el professorat de llengua i de música en com treballar la cançó improvisada com a eina per crear situacions comunicatives significatives entre l’alumnat. Per això es fan comprendre les principals característiques del fenomen de la cançó improvisada al nostre país, es practiquen dues tonades tradicionals (que varien segons la zona del país), es dóna la base necessària per poder improvisar textos sobre una tonada i poder-los expressar amb eficàcia, es fan conèixer experiències i projectes educatius al voltant del tema, i es donen criteris i recursos didàctics per a la seva aplicació a l’aula.

I és dins d’aquest marc que l’Institut de Ciències de l’Educació de l’Autònoma, amb el suport del Departament d’Educació, ha publicat el llibre Corrandescola -proposta didàctica per treballar la glosa a primària amb la ferma voluntat, com es diu en la introducció, de fer noves propostes que revitalitzin i normalitzin l’ús de la llengua, la qual ha d’esdevenir l’instrument de convvivència i d’integració per a tot l’alumnat. El llibre consta de quatre parts:

La cançó improvisada. En aquest apartat es defineix què s’entén sota aquest concepte  i quina dimensió social ha tingut i té. També es fa un recorregut temporal i geogràfic per aquells cultures on té vigència aquest tipus de comunicació oral.

La cançó improvisada a l’escola. En aquest apartat s’analitza el paper que pot tenir la cançó improvisada en un centre educatiu.

Proposta didàctica.En aquest apartat s’emmarca l’activitat dins de l’actual currículum competencial (també hi trobarem un ampli recull de materials i recursos: pàgines web de glosadors, d’experències educatives, referències discogràfiques i audiovisuals, bibliografia, textos de suport…).

Un exemple d’unitat didàctica. A partir de l’experiència de l’Escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva, se’ns mostra com es podria organitzar una unitat didàctica des de l’àrea de llengua o des de l’àrea de música d’una manera integrada

Per últim, i per aprofundir més en el tema, us recomano la lectura del bloc d’una mestra de Badalona, glosadora convençuda, Dolors Sabater, que ha quedat “enganxada” en el magnífic art de la glosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!