Els dies 16 i 17 de juliol proppassats he estat convidat (i mai millor dit) a participat en el I Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana Convit (tot recordant la famosa Lletra de convit d’Antoni M. Alcover, amb la qual el 1900 féu na crida a col·laborar en l’elaboració del diccionari de la llengua).
En concret, se’m demanà que expliqués les experiències i iniciatives més recents en temes de normalització lingüística que s’han fet a l’Alguer (llegiu-ne la notícia i la ressenya que l’algueresa Irene Coghene ha fet al diari electrònic http://www.alguer.cat/ i el vídeo de la intervenció).
El més important, però, ha estat l’èxit -impressionant- d’assistència (més de 300 persones) d’arreu dels Països Catalans (hi vam poder veure gent de Catalunya Nord -de l’Institut Font Nova de l’Ajuntament de Perpinyà, del Centre de Recursos Maria Montessori de l’Alguer, de l’Associació Cívica per la Llengua d’Elx El Tempir, de l’Obra Cultural Balear, del Casal Jaume I de Fraga, del CPNL de Catalunya, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, del Govern d’Andorra…) per reflexionar sobre temes de multilingüisme i TIC, i multilingüisme i societat.
Realment la mata de jonc que presidia les jornades (en record de les paraules de Ramon Muntaner a la Crònica) era una excel·lent metàfora del que va passar aquests dos dies. Un Congrés, per cert, magníficament organitzat per l’Ajuntament de Girona (a més de la Secretaria de Política Lingüística, la Universitat de Girona, la Diputació de Girona, el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Govern d’Andorra, l’Institut Font Nova i la Xarxa Vives d’Universitats).
De les jornades voldria destacar-ne tres aspectes:
1. El saber fer de Jaume Piqué (Jimmi), autèntica ànima del Congrés, impulsor d’iniciatives com la magnífica web La Calaixera.
2. Els primers premis Convit (vegeu-ne la notícia) que va recaure merecudíssimament en Matilde Aragó, presidenta de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i Miquel Català, per la traducció al català de la web del Parlament Europeu.
3. L’apassionada intervenció de Joan Solà, que s’està convertint, a hores d’ara, en la persona de referència a l’hora de denunciar la situació real de la llengua.
4. El magnífic romanço de clausura del Congrés del Grup De Calaix, que trobareu en el document adjunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!