El pols de la llengua als Països Catalans

Aquest és el títol del llibre que acaba de publicar el professor Josep Milà i Llambí, autor de llibres de text per a l’ensenyament de la llengua, del llibre de referència Els verbs catalans i la seva conjugació i mantenidor d’un magnífic bloc sobre temes de llengua (Coses de la llengua).

A partir de rètols, cartells, anuncis, escrits espontanis… reals de la via pública (també hi trobarem escrits d’organismes públics!), Milà fa un repàs d’alguns dels aspectes de la nostra normativa: ortografia (a/e, o/u, accents, dièresis, apòstrof, b/v, d/t, s sonora i sorda, l/l·l…), morfosintaxi (gènere, nombre, preposicions, conjuncions, verbs, adverbis…) i lèxic (castellanismes, anglicismes, ultracorreccions, sentit impropi, antropònims). 

Finalment, a més, hi trobem un recull de 400 fotografies per tal que un aprenent de català hi pugui trobar aquests errors (malauradament tan usuals).

Un llibret útil, per tant, per pràcticar la llengua d’una forma lúdica, amena (el recomanaríem com a llibre d’exercicis d’estiu, de repàs o com a font d’inspiració per a algun treball de recerca…).

Ara bé, cal recordar que, en el fons, l’existència d’escrits públics com els que ha fotografiat Josep Milà ens hauria de fer rumiar que el problema de la llengua, com diu l’autor, també té molt de “consciència… social i política”… i no únicament gramatical (la gramàtica, de fet, és fàcil d’aprendre si ens hi fixem i, sobretot, si consultem la multitud d’eines que tenim, tant físicques -diccionaris, llibres de verbs…- com virtuals -diccionaris a la xarxa, correctors en línia…)

Per què no hi ha tants escrits tan mal escrits (i recordem-ho també d’organismes públics) en espanyol, en francès? És evident que en aquestes llengües l’escàndol que provocarien seria majúscul, perquè la llengua (la seva, és clar) la consideren com l’element referencial del prup per excel·lència i qui escriu malament és, senzillament, un inculte. I aquí és on trobem el fons de la qüestió, el mal del català és social, aquí tot s’hi val (i encara potser hauríem de dir que encara gràcies que siguin en català!!!). Per pensar-hi!

No voldria acabar sense citat que cal destacar, a més, que l’editorial ha tingut la magnífica idea de fer una pàgina web on trobareu les quatre-centes il·lustracions en color corresponents a l’apèndix del llibre. Les imatges estan agrupades segons la mateixa classificació: Ortografia, Morfosintaxi, Lèxic i Síntesi. Aquest últim apartat té la particularitat que conté rètols amb dues o més errades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!