El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

26 de novembre de 2006
0 comentaris

?Ciudadanos?, AENA i altres temes

La part positiva de l’aparició de "Ciudadanos" és que, potser, faran adonar-nos de la situació real de la llengua catalana

Un dels grans ?èxits? de la política lingüística dels vint anys de govern CiU (especialment els 10 anys darrers) va ser fer creure a tothom que el procés de normalització lingüística avançava satisfactòriament gràcies a l?impuls institucional i que, de fet, la mobilització de la gent no era necessària del tot. Fins i tot, les veus que anunciaven que el futur del català no estava garantit eren titllades de catastrofistes,  demagògiques i algunes coses pitjor. Només cal recordar, per exemple, la polèmica que suscità l?aparició del llibre El futur de la llengua catalana de Modest Prats, August Rafanell i Albert Rossich (Editorial Empúries, 1990), on es qüestionava la salut de la llengua, que provocà, fins i tot, un programa de TV3 (un 30 minuts), on s?intentava justificar just el contrari. El cofoisme, com bé ha destacat Albert Berrio a Contra el liberalisme i el cofoisme lingüístics, ha marcat, en moltes ocasions, la política de la Generalitat. En aquest sentit, només cal recordar que únicament una consellera, Marta Cid, d?Educació, ha manifestat públicament (juny de 2005) que la situació de la llengua en l?àmbit ?estrella? de la normalització lingüística, l?ensenyament no universitari, no era tan bona com ens havíem fet creure, amb un percentatge de professorat que encara feia les classes en castellà prou significatiu i amb un percentatge força alt d?alumnat que rarament utilitzava la llengua catalana (consulteu document http://www.gencat.net/educacio/depart/pdf/llengua_escola/llengua_escola.pdf).

Malgrat aquesta excepció, per al conjunt de la població la situació de la llengua al sistema educatiu és plenament ?normalitzat? (encara que sigui mentida), per tant, no ens pot estranyar que els ?ciudadanos? hagin situat el seu punt de mira en l?ensenyament no universitari. Crec que no ens equivoquem si afirmem que l?artilleria pesada dels ?ciudadanos? es descarregarà contra la suposa omnipresència del català en el sistema educatiu no universitari, com així ho semblen indicar algunes de les seves intervencions (o de gent que s?hi identifica) en activitats en què participaven tècnics del Departament d?Educació. És curiós com en el seu discurs han oblidat un i altre cop que la llei de normalització lingüística de 1983 fou aprovada democràticament per 133 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya o com aquesta llei, per tal de compensar la desigualtat social del català (com bé s?explica al preàmbul) va fer del català únicament primera llengua a l?administració de Catalunya, a la toponímia, als mitjans de comunicació de la Generalitat i a l?ensenyament no universitari. Cal recordar, en aquest sentit, que el català realment només és llengua única de la toponímia i dels mitjans de comunicació que depenen de la Generalitat (amb els matisos que vulgueu en aquest darrer cas), però que en els altres casos es pot demanar la documentació i les contestes orals en castellà a l?administració i una atenció individualitzada en castellà per al procés lector i escriptor (alumnat d?infantil i de primer cicle de primària), i que hi ha una presència, òbviament, del castellà en tot el currículum escolar de tots els nivells educatius.

Mentrestant, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya (sense cometes) que creuen que el català ha de ser la llengua de cohesió social d?aquest país, que creuen en la continuïtat històrica de la nostra comunitat lingüística, que creuen que és important que continuï com una llengua viva i necessària per viure en el nostre país… no s?acaben de mobilitzar, convençuts que l?administració ho farà tot. I aquest és el gran drama: el discurs del cofoisme ha adormit els qui es creuen la llengua i ha esperonat els contraris a la normalització de la llengua (dotant-los d?arguments que no són certs, com, per exemple, que l?ensenyament està totalment catalanitzat).

Paral·lelament, la situació de les dues llengües oficials continua més o menys com sempre: tret d?aquells quatre àmbits (i d?algunes productes etiquetats en la nostra llengua) la presència de la llengua espanyola és abassegadora: món de la justícia, dels negocis, de les relacions interpersonals, dels mitjans de comunicació no públics (especialment TV i revistes periòdiques), del cinema… A voltes, fins i tot, ja no se sap què pensar quan un cap de setmana marxes de l?aeroport de Vigo i el personal de terra et dóna informació escrita sobre les noves normes de seguretat en format bilingüe espanyol i gallec, i que, quan arribes a Barcelona, et donen la mateixa informació també en format bilingüe, però aquest cop en espanyol i anglès!!! Segurament, els tríptics bilingües català/castellà s?havien acabat (sempre és la mateixa casualitat). Els catalans, però, no ens queixarem; tenim massa feina i segur que la Generalitat ja ens ho arreglarà. Mentrestant, els altres aniran fent escrits als mitjans de comunicació, preguntes parlamentàries, cridant a les conferències… Nosaltres mateixos…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!