El pols de la llengua als Països Catalans

En l’article ens plantegen alguns dels problemes que planegen damunt el futur de la immersió lingüística a Catalunya

Sens dubte que el conseller Maragall hagi anunciat públicament un nou impuls a la immersió lingüística a Catalunya (vegeu, per exemple, l?esborrany de decret de desplegament del currículum de primària que comentàvem en l?entrada anterior d?aquest bloc) és molt més que una bona notícia. D?entrada, pot ajudar a trencar vells mites com el que afirmava que només CiU vetllava per la immersió lingüística o com el que afirmava que la immersió era una metodologia plenament consolidada en tots els centres educatius en els quals s?havia d?aplicar.

El debat creat ha permès començar a veure quina és la realitat dels nostres centres educatius i a posar damunt la taula alguns grans interrogants que cal superar al més aviat possible si no volem que l?escola esdevingui únicament el lloc on, en el millor dels casos, es facilita el coneixement de la llengua, però que, en canvi, on no se?n facilita l?ús (l?única garantia de futur per a una llengua):

§         La formació dels mestres i dels professors està pensada per donar resposta a les necessitats lingüístiques de Catalunya? Per què molts mestres acaben els seus estudis sense que ningú no els hagi explicat mai com s?han d?aplicar els programes d?immersió lingüística? S?explica que no es pot ensenyar igual català a Olot i que a Cornellà de Llobregat?

§         Per què, en general, el nivell de llengua dels nostres mestres i professors és tan baix si el comparem amb el nivell de llengua que es demana als mestres i professors espanyols, francesos, italians, anglesos…?

§         En els centres on s?hauria de fer immersió, se?n fa realment? Fer classes en català és fer classes d?immersió? O és alguna cosa més basada en un mètode pedagògic d?ensenyament de segones llengües i en un model d?ús de la llengua en tots els àmbits de la vida escolar?

§         I, en aquesta línia, quines són les pautes d?ús lingüístic que transmet el nostre professorat? El català és la llengua únicament de la classe, però parlem en castellà al personal subaltern, als pares i a les mares no catalanoparlants, amb alguns companys i companyes, als nouvinguts, al conductor de l?autocar…?

§         I és més: Quina és la llengua de les activitats extraescolars? Tenen continuïtat amb el projecte lingüístic i educatiu de l?escola? El món del lleure, de l?esport, dels casals d?estiu, de l?acadèmia d?idiomes… funciona en català com l?escola?

I tot plegat només situant-nos a l?educació infantil i primària. I si ens situem a l?educació secundària, quan els nostres joves, ja preadolescents o adolescents del tot, consoliden els seus usos lingüístics?:

§         A l?ensenyament secundari (i, segurament, al cicle superior de primària), totes les classes es fan en llengua catalana? Si no és així, tots els esforços fets a l?educació infantil i als cicles inicial i mitjà de l?educació primària  poden quedar en el no-res, ja que el model d?ús de la llengua que percep l?alumnat és que és igual usar una llengua que una altra? I normalment es tria la més forta a l?entorn social.

§         Quina reflexió es fa entre els nostres estudiants sobre els usos lingüístics?

§         De quina llengua es pot estar exempt a la selectivitat, a les proves d?accés a cicles formatius o a batxillerat si véns de fora? Del català o del castellà? (si algú té algun dubte de la resposta: la llengua de la qual es pot prescindir és el català!).

§         Quina és la llengua dels ensenyaments de formació professional? I els de garantia social? La porta al món laboral en quina llengua es fa majoritàriament?

Moltes preguntes, molts interrogants encara no superats per a un àmbit que els nostres polítics han convertit en el pal de paller de la normalització lingüística. Tant de bo que la nova situació permeti, com a mínim, un debat seriós on  s?analitzi la situació real de les nostres aules…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!