El pols de la llengua als Països Catalans

Un dels primers apunts que vam publicar en aquest bloc, l’octubre de 2006, va ser, justament, sobre l’aparició de l’Alguerès 1, el primer llibre de text per ensenyar l’alguerès, “lo català de l’Alguer”, a “minyons” dels primers nivells de l’Educació Primària. Com el cas anterior, aquest llibre, publicat per l’Editorial EUMO, ha estat possible gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació i Espai Llull a l’Alguer), el Municipi de l’Alguer i Òmnium Cultural de l’Alguer.

Una iniciativa que, si les circumstàncies econòmiques i les prioritats polítiques ho permeten, hauria de continuar per a dotar de materials didàctics la resta de nivells educatius.

De fet, el llibre que us presentem és un dels materials que, en les dues legislatures darreres, s’han publicat per dotar els ensenyants d’alguerès d’eines didàctiques que els permetin fer un ensenyament més comunicatiu de la llengua catalana de l’Alguer, més ajustat a les necessitats del seu alumnat i a la realitat sociolingüística de la ciutat catalana de Sardenya i, sobretot, que permetin fer veure als alumnes (i a les seves famílies) que la nostra llengua disposa dels materials didàctics de qualitat com qualsevol altra llengua.

Entre aquests materials, voldria destacar, a part dels llibres esmentats, un Cd de Cançons de l’Alguer per a les escoles i, sobretot, el mètode interactiu per a l’aprenentatge de la llengua Galí alguerès, una iniciativa que permet posar el català de l’Alguer al capdavant de les minories lingüístiques de l’Estat italià pel que fa a materials d’aquestes característiques.

La pega la tenim, però, en la continuïtat de les classes d’alguerès com s’han entès fins ara (el Projecte Palomba). El voluntarisme té uns límits (als quals a l’Alguer se suma l’edat de les professores), les aportacions econòmiques -i ara més que mai- que arriben des de Catalunya també (tot i que cal recordar una vegada i una altra que el que Catalunya aporta a les altres regions de parla catalana és xocolata del lloro si ho comparem amb el que es gasten els estats espanyol, francès, portuguès, italià, britànic… per potenciar la seva llengua fora del nucli principal de la seva comunitat lingüística). Ara cal treballar de valent, i amb això la feina que està fent l’Espai Llull pot ser clau, perquè el Ministeri d’Instrucció italià incorpori mestres “de plantilla” a fer classes d’alguerès i en alguerès.

Les eines hi són, una certa formació del professorat també, la llei ho permet… ara cal el suport institucional, que mai no és fàcil en contextos com l’alguerès, el sard i l’italià…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!