El pols de la llengua als Països Catalans

Eumo Editorial, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Municipi de l’Alguer i Òmnium Cultural de l’Alguer, publica el primer llibre de text en alguerès, una fita certament històrica!

Fitxa del llibre:

• Autores: Canal, I. ; Serra, T.; Vilardell, R.

• Adaptació a l’alguerès: Montero, R. (coordinadora); Ceccotti, A.M.; Frulio, C.; Martinez, M.A.; Murgia, G.; Piras, C.

• Correcció lingüística: Scala, L.

• Il·lustracions: Filella, L.

Alguerès 1 i Alguerès 1/Guia didàctica. Vic: Eumo Editorial, 2006.

La introducció del català a les escoles de l’Alguer

Fins a mitjan dècada dels noranta, la situació del català als centres educatius de la ciutat de l’Alguer era pràcticament testimonial. Per exemple, l’any 1996 només el 20-25% de l’alumnat rebia, fora de l’horari lectiu, nocions de llengua catalana: introducció de jocs en alguerès, cançons, contes, peces de teatre… El primer salt quantitatiu i qualitatiu es produeix el curs 1998-1999 quan, gràcies a un conveni de col·laboració entre Òmnium Cultural de l’Alguer i el Municipi de l’Alguer, amb el suport de l’Associació Enllaç del Principat de Catalunya, s’inicia l’anomenat Projecte Palomba, amb la intenció de fer arribar l’ensenyament de la llengua catalana al màxim d’escoles de la ciutat. Vuit anys després, el 80% de l’alumnat de 4 a 14 anys fa una hora setmanal de llengua catalana dins del marc horari escolar però fora del currículum (és a dir, sense nota). Es tracta d’una activitat que arriba a uns 1500 alumnes. Cal destacar que el Projecte Palomba té dues línies d’actuació més: la formació del professorat, mitjançant escoles d’estiu (que compten com a formadors amb especialistes enviats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya) i seminaris didàctics setmanals; i l’elaboració i l’edició de materials per a l’aprenentatge de la llengua.

 D’altra banda, des de fa dos cursos, a l’Escola San Giovanni s’ha posat en marxa, aprofitant els marges legals que permeten la Llei regional d’11 de setembre de 1997, de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna, i la Llei estatal de 15 de desembre de 1999, de Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche, una secció experimental d’ensenyament plurilingüe (català, italià i anglès) que té com a primera llengua de referència el català de l’Alguer. La Costura, nom amb què es coneix aquesta secció, té el suport d’Òmnium Cultural, del Municipi de l’Alguer i de la Generalitat de Catalunya¹. Actualment, acull un quinzena d’alumnes de 3 a 5 anys.

 En aquests moments, l’escola en català a l’Alguer té dos reptes immediats: aconseguir la continuïtat de La Costura i que el català formi part del currículum reglat de totes les escoles de la ciutat de l’Alguer (un fet que la legislació actual italiana permet). Sens dubte, en aquest sentit cal que les autoritats locals i de la regió Sardenya s’acabin de creure del tot l’ensenyament de la llengua (catalana a l’Alguer i sarda en la major part de l’illa), un fet que, malauradament, no és clar ni per a una ni per a l’altra llengua.

Alguerès 1: una aposta de normalitat

És en aquest context en què cal situar l’aparició del llibre Alguerès 1. Calia fer un llibre de referència per a les classes de llengua catalana de l’Alguer, calia que el català tingués el que tenen la resta d’assignatures, calia que les famílies visualitzessin que el català és tan “normal” com l’italià i calia una eina per fer avançar pedagògicament l’ensenyament de la llengua a l’Alguer. Fruit del conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya, ambdues parts acordaren la realització d’un llibre de text que fos adaptat a la realitat algueresa i que, alhora, recollís l’experiència pedagògica d’una Catalunya que fa 25 anys que treballa en l’ensenyament de segones llengües. La Comissió bilateral va entendre que l’aparició del primer llibre de text en català de l’Alguer era, sens dubte, una passa simbòlica importantíssima per al redreçament de la llengua.

La gènesi del llibre

En primer lloc, calia fer una llibre adaptat als minyons de 6 i 7 anys de l’Alguer, i, per tant, calia partir de la seva realitat sociolingüística. I la veritat és que, a hores d’ara, la transmissió intergeneracional de l’alguerès és pràcticament inexistent, en tot cas l’han sentit parlar a les persones més grans del seu entorn, les quals, però, rarament s’han dirigit als minyons en català. Per tant, ens agradi o no, calia fer un enfocament de l’ensenyament del català als infants de l’Alguer molt similar al de l’ensenyament de segones llengües. Es tracta, doncs, d’un material que actualment no existeix a Catalunya, ja que, en el seu moment, es va creure oportú que per a l’alumnat no catalanoparlant únicament amb una metodologia pedagògica diferent ja n’hi havia prou i que no calia, per tant, ni currículums ni llibres de text diferenciats. En tot cas, el que ara trobem editats són llibres per a l’aprenentatge de la llengua per a nois i noies de cicle superior i de secundària nouvinguts al sistema educatiu de Catalunya.

Paral·lelament, es tenia clar que per dur a terme el projecte calia un material de referència que facilités la tasca del professorat alguerès, el qual, a més, comptava excepcionalment amb la col·laboració de la professora Rosa Montero, experta en temes d’immersió lingüística (assessora de primària del Servei d’Ensenyament del Català durant més de quinze anys), i que durant els cursos 2004-2005 i 2005-2006 ha engegat l’escola La Costura. Realment l’oportunitat era única.

 Davant d’aquesta situació, i després de valorar diversos materials, es va decidir recórrer al llibre Castellà 1 de l’Editorial Eumo. Es tractava d’un llibre pensat per a alumnat catalanoparlant i on es feia un tractament del castellà com a segona llengua. Les tres autores de Castellà 1, Imma Canal, Teresa Serra i Rosa Vilardell, acceptaren que es fes la traducció i l’adaptació a l’alguerès. En aquest sentit, cal destacar que l’editorial vigatana, de la mà dels seus responsables Montserrat Ayats i Eusebi Coromina, acceptà amb un gran entusiasme, professionalitat i ens atreviríem a dir il·lusió el repte que significava fer el primer llibre de text en català de l’Alguer.

 El procés de treball ha durat tot el curs 2005-2006. Setmanalment les mestres alguereses han fet la feina d’adaptació i, quan ha estat necessari, de creació (de cançons, de contes, d’endevinalles…). S’han fet noves il·lustracions (per exemple, s’ha tornat a dibuixar la bústia per tal que fos com la que l’alumnat pot veure als carrers de l’Alguer). I, finalment, ha passat pel sedàs normativitzador de Luca Scala, autor de la proposta d’estàndard alguerès que, amb el nom de El català de l’Alguer: un model d’àmbit restringit, publicà l’Institut d’Estudis Catalans el 2003 (la Secció Filològica de l’IEC, en sessió plenària tinguda el dia 12 d’abril de 2002, acordà per unanimitat d’avalar el treball Model d’àmbit restringit, que posteriorment es publicà amb el nom citat anteriorment).

Característiques del llibre

Es tracta, com hem vist, d’un llibre per ensenyar el català com a segona llengua a un públic que ha tingut relativament poc contacte amb l’alguerès i que, a més, ja té un domini adequat (el que correspon a un noi d’entre 6 i 7 anys) de l’italià, especialment en l’àmbit de la comunicació quotidiana i personal, i també en l’àmbit social. A més, cal recordar que es tracta dels minyons que actualment es beneficien del Projecte Palomba (no pas els que assisteixen a La Costura) i dels minyons que, en un futur, esperem que pròxim, puguin fer el català com una assignatura més del seu currículum. D’altra banda, com que aquests minyons ja coneixen i treballen el procés de lectura i escriptura en italià és convenient de treballar el català sobretot a partir de la llengua parlada. Així, la introducció de la lectura i l’escriptura en alguerès s’hauria de fer quan tinguin consolidades les bases d’aquest procés lector i escriptor (8 anys), per tal que només s’hagin de centrar en aquells sons i grafies de l’alguerès que difereixen dels sons i grafies de la llengua italiana. Per aquest motiu, els enunciats del llibre que ara presentem (el que correspon a l’edat de 6 i 7 anys) són amb lletra petita, perquè no són destinats als estudiants sinó a l’ensenyant, perquè no hagi de recórrer constantment a la guia didàctica.

El llibre té 6 unitats i un conte complementari. Per acostar les propostes didàctiques del llibre a la realitat sociolingüística de l’Alguer s’han projectat en totes les activitats dos nivells diferents. El primer nivell és pensat per a aquell alumnat que no té cap mena de coneixement previ de la llengua i vol donar referents ben tancats per poder incorporar o generalitzar lèxic i estructures específiques de la llengua catalana. Les activitats de segon nivell, pensat per a aquells alumnes que han tingut contacte familiar amb la llengua o que han rebut nocions d’alguerès a l’escola de la Infància, tenen la finalitat de potenciar l’ús de l’alguerès i ampliar vocabulari.

Una guia didàctica que és molt més que una guia

El llibre consta d’una guia didàctica, escrita en català de l’Alguer, que vol ser una eina de referència per al professorat i un model de bones pràctiques pedagògiques i d’avaluació. Cal destacar com, per exemple, explícitament es recorda que durant les lliçons el professorat ha de parlar únicament en català per assegurar que els models lingüístics que es transmeten siguin els correctes 

En definitiva, ens trobem davant d’un projecte editorial que requereix continuïtat i que vol fer del català una assignatura “normal” dins del currículum de l’Alguer. Un projecte fet conjuntament per catalans del Principat de Catalunya i per algueresos, on l’experiència d’uns s’han conjuminat amb el coneixement de la realitat algueresa (entesa en un sentit ampli) dels altres. Un projecte que, a més, s’ha de reflectir en la formació continuada dels i de les mestres d’alguerès, perquè, com va passar a la Catalunya dels anys 80, hem d’aconseguir que català (alguerès) sigui sinònim de qualitat i de bones pràctiques pedagògiques.

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!