El pols de la llengua als Països Catalans

Al portaveu del PP a l’Ajuntament de Mataró li molesta que s’aprovi el nom de País Valencià per a un carrer de la ciutat

Tot sembla anunciar que durant aquesta legislatura veurem un cop sí  i un altre també declaracions en contra de tot allò que s?ensumi a una possible normalitat de la llengua i  contra tot allò que ajudi a potenciar el sentiment d?una única col·lectivitat de Països Catalans. Vegem-ne un exemple.

A Mataró la Comissió del Nomenclàtor ha assignat el nom de Parc del País Valencià i Parc de les Illes a unes zones verdes de la Ronda dels Països Catalans (semblem un país fins i tot normal!). És, sens dubte, una excel·lent notícia, encara que, potser en el segon cas, seria preferible, però, dir-li el nom de parc de les Illes Balears i Pitiüses, ja que s?adequa més a la realitat i sembla indicar un sentiment menys patrimonial per part del Principat.

Però, ve?t aquí que el portaveu del PP a l?Ajuntament de Mataró, senyor Mojedano, ha qüestionat el nom de País Valencià. ja que en el ple municipal on s?aprovava ha afirmat que ?per què els mataronins havien de ser tan originals i posar el nom de País Valencià a un parc, quan els mateixos valencians en el seu estatut s?anomenen Comunitat Valenciana??. Certament, mai no en tenen prou: els seus col·legues de València neguen tota evidència científica en afirmar que el català i el valencià no són la mateixa llengua; ofeguen les línies escolars en valencià; fan el possible per amagar la feina de les entitats que treballen a favor de la llengua; boicotegen els actes públics a favor de la llengua; molts dels seus representants mai no parlen ni un mot de valencià en públic (el cas Zaplana, expresident de la Generalitat, fou el més patètic!)… Però tot això no és suficient, i el regidor de Mataró, defensor de les causes justes (sobretot les que són dels que ja ho tenen tot guanyat), lamenta que en una ciutat del Maresme una Comissió de Nomenclàtor triï el nom de País Valencià. Com tothom sap una avenç imparable cap a la creació d?un Estat pancatalà!

Quanta i quanta misèria! El senyor Mojedano ?oblida? que la lluita anticatalanista ?potser millor dir-li directament antivalencianista i espanyolista? al País Valencià s?ha concretar en tres punts: el nom de la llengua, el nom del país i la senyera. Poc va importar que l?any 1978 el 41% dels valencians, en una enquesta del Consell Preautonòmic, preferissin la denominació ?País Valencià? (la segona opció més votada fou ?Regió Valenciana? amb un 21% dels vots) o que la denominació preestatutària oficial (posada per la UCD d?Adolfo Suárez!) fos la de País Valencià, ja que l?Estatut del 1982 va oficialitzar un nom tan fals i tan poc arrelat com el de Comunitat Valenciana, per tal de calmar les ires d?un blaverisme que no és valencianista, com s?ha dit al Principat de Catalunya alguna vegada, sinó que és únicament anticatalanista i profundament espanyolista. Des d?aquell moment, el terme País Valencià ha estat utilitzat pels sectors defensors de la valencianitat (no oposada a catalanitat), és a dir, per la majoria d?intel·lectuals, professorat compromès amb l?ensenyament en la llengua del territori, la majoria de forces polítiques d?esquerres… Però és més, i quina sorpresa, als preàmbuls dels Estatuts d?Autonomia, tant de 1982 com l?actual del 2006, apareix el nom de País Valencià (potser el terme no deu ser tan il·legal, doncs):

La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial decret-llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià.

Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana

Però tot això al senyor Mojedano li és ben bé igual, tot s?hi val per anar contra tot allò que s?ensumi no a catalanisme sinó simplement a catalanitat. Per aquest motiu, deu ser feliç perquè a Mataró encara conservem noms de carrer com el d?un tal Juan José Navarro, militar favorable a Felip v; o el passeig del Callao, en record al bombardeig que els espanyols feren al port de Lima el 1866; o carrer Méndez Núñez, un militar espanyol que bombardejà Valparaíso; o els carrers d?Hernán Cortés i de Francisco de Pizarro, que van sotmetre violentament les cultures asteca i inca respectivament; o el carrer Dos de Maig, per tal de commemorar quan els madrilenys se sublevaren contra les tropes franceses; o el carrer dedicat a Agustín Moreto, el ?gran? sacerdot i comediògraf castellà del segle xix…

Pere Mayans

Coordinadora d?Associacions per la Llengua de Mataró

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!