Tot i que s’havia publicat el novembre de l’any passat, aquesta setmana l’Institut d’Estudis Catalans ha presentat públicament el Petit Atles Lingüístic del Domini Català, una versió de l’Atles Lingüístic del Domini Lingüístic Català pensada per a estudiants (bàsicament de batxillerat) i que pot ser una bona eina per explicar d’una manera diferent la dialectologia catalana.
Hi trobarem mapes de les comarques dels Països Catalans, de les variants de la llengua, de les diòcesis (que tant han marcat les fronteres lingüístiques entre el català i altres llengües, i entre les variants del propi català), de la divisió política i administrativa del nostre país i, finalment, 104 mapes lingüístics en què podem observar l’abast territorial de fenòmens fonètics (com, per exemple, la diferenciació o no de [o]/[u] en síl·laba àtona, o la pronúncia de la [v]), morfològics, lèxics (com, per exemple, els diversos geosinònims de la paraula, més general, esternut: eixavuiro (usada en algunes comarques del Principat de Catalunya), uís (usada a Eivissa, i a una part de Menorca i a un petita zona de Mallorca, on conviu amb les formes d’origen onomatopeic atxem o atxim).
Cada mapa, a més, apareix acompanyat d’uns comentaris que, relativament, són a l’abast de l’alumnat (segurament són més aptes per al professor que ha d’explicar dialectologia)…
Ens trobem, per tant, davant d’un material que ens hauria de permetre ensenyar d’una manera diferent la dialectologia de la nostra llengua, que massa vegades s’ha basat únicament en el fet de fer palès les diferències entre les variants de la llengua i no pas allò que ens uneix i que fa saltar les barreres polítiques.
Per això, aquests mapes, administrats amb criteri i sempre a partir del lloc geogràfic on es treballi, ens permetran adonar-nos que cal relativitzar conceptes com el de valencià (només cal veure el mapa adjunt, de la pronúncia o no de la -r finals dels infinitius, per observar que aquest fenomen, que tothom veu tan valencià, només és present a una part del País Valencià i tant al nord com al sud fan com la resta dels catalanoparlants: emmudir-la); o veure la riquesa que representen els geosinònims (que ens permetrà respondre a preguntes sobre si és millor melic o llombrígol: no cal dir que ambdues són igual de bones, tot i que tenen un abast territorial diferent, ja que per a sorpresa de molts barcelonins la paraula melic és la que generalment s’usa en el català occidental -País Valencià inclòs- i la forma llombrígol és la més usada a la zona oriental del Principat -l’Alguer, Catalunya Nord i Illes incloses).
En definitiva, uns mapes útils per visualitzar la unitat i, alhora, la diversitat de la llengua, i per introduir l’alumnat en cert conceptes de terminologia lingüística. En tot cas, només hi hauria una mancança: hi trobem a falta la versió digital dels mapes, la qual ens permetria poder-los projectar a les aules i, així, poder-los treballar més còmodament amb l’alumnat… És un proper pas…
Pere Mayans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!