El pols de la llengua als Països Catalans

Ponsa, Gemma (coordinació). Guia pràctica d’acollida lingüística. Guia de recursos per a l’acollida en llengua catalana destinada als agents educatius i socials. Barcelona: Plataforma per la llengua; Fundació Lluís Carulla, Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, 2008.

Certament, ens podem sentir satisfets de poder presentar una guia com aquesta, producte de la iniciativa de la societat civil, que va dirigida al professorat, a educadors socials, a voluntariat, a tècnics de l’administració i, en general, com bé es diu a la introducció, a totes aquelles persones que treballen en l’acollida d’infants i de joves nouvinguts, i de les seves famílies, tant des de l’àmbit estrictament escolar, com des de les entitats de lleure, d’esport, culturals, passant per les diverses administracions implicades. Tant de bo que tothom qui es dedica professionalment a aquests temes prengués consciència de la importància del seu paper –i això és el que pretén també aquesta guia.

La guia s’articula en quatre blocs. En el primer, que tracta de l’acollida inicial, se’ns fa una reflexió i se’ns dóna informació sobre els hàbits lingüístics dels agents educatius i socials (un tema que, justament ara, des del Departament d’Educació, s’està tornant a replantejar mitjançant el Pla per a l’actualització de la immersió lingüística), sobre la necessitat d’aprendre català, sobre els recursos públics d’orientació i suport a l’acollida lingüística, sobre la primera acollida al centre escolar o de lleure, sobre la integració lingüística en l’àmbit laboral.

En el segon dels blocs, es tracta de l’aprenentatge de la llengua, i així trobarem aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, el tractament de la diversitat cultural i lingüística, la participació i l’èxit escolar de l’alumnat nouvingut  i l’aprenentatge lingüístic en el lleure (tan important o més que l’aprenentatge estrictament escolar).

En el tercer dels blocs, trobarem un apartat dedicat a les interactuacions socials. Es reflexiona sobre les relacions amb l’alumnat nouvingut (i s’aborden temes tan complexos i tan necessaris de tractar com la importància de l’ús de la llengua catalana davant dels nouvinguts, tot defugint actituds paternalistes que fan que es parli en castellà a aquestes persones) i amb les famílies (per exemple, actualment és imprescindible saber explicar-los per què l’ensenyament al nostre país és en llengua catalana).

D’aquests tres primers apartats, se’ns ofereixen eines: publicacions, recursos a la xarxa, campanyes, tallers, cursos, serveis, materials didàctics, dades… Se’ns dubte, una feina seriosa i rigorosa de classificació i de sistematització de recursos que ens poden facilitar fer de la llengua catalana la llengua d’acollida al nostre país. Si ho fem bé, segurament tenim molt de guanyat per a un bon futur per a la llengua catalana (o potser hauríem de dir per tenir futur per a la llengua catalana).

Finalment, en l’apartat quart i darrer trobarem sis exemples de bones pràctiques (tant a l’educació formal –escola– , no formal –món del lleure– com informal –àmbits més relacionats amb l’entorn familiar).

Al final del llibre s’ha reproduït el Manifest de Sant Jordi 2007, que portà el títol claríssim de El català, llengua comuna, i una interessant bibliografia.

Aquesta publicació, imprescindible, la podeu trobar a: http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_acollida.pdf.

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!