El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

24 de març de 2008
0 comentaris

I, després de les eleccions, tornem a la feina per la llengua

En aquest bloc gairebé mai no parlo del paper dels nostres partits polítics pel que fa la feina per la llengua. He preferit sempre parlar en positiu, tot donant idees o notícies, i només, quan els atacs han estat desmesurats, injustos, malintencionats, he fet referència als dos partits descaradaments espanyolistes de Catalunya: el PP i Ciudadanos.

 

Ara, però, potser toca fer-ne alguna referència, ja que aquests dies he pogut constatar un cert desànim arreu del país, des de les Illes fins a Catalunya passant pel País Valencià. Un desànim col·lectiu amb la sensació, equivocada, que no hi ha res a fer…


D’entrada, si fem referència als resultats electorals, potser paga la pena citar l’únic partit amb representació parlamentària que, fins ara, ha defensat obertament la idea de Països Catalans (a voltes més teòricament que a la pràctica)  i la independència del nostre país. És cert, que ERC ha perdut 350.000 vots si ho comparem amb l’anterior elecció al Parlament espanyol, però també que n’ha tret més de 100.000 si ho comparem amb les eleccions de l’any 2000. Però és més, 300.000 catalans més  (1.501.288)  s’han abstingut que els que ho varen fer a l’any 2004, 11.000 més han votat en blanc (57.186), 8.000 més han emès un vot nul (20.096) i 6.600 han votat el Partit Català Republicà (el qual, en el senat, on ERC es presentava conjuntament amb IC i amb el PSC, ha tret 44.000 vots!). Si sumem l’augment de l’abstenció, del vot en blanc, dels vots nuls i del PRC, arribem als 325.000. La lectura és clara: una bona part de l’electorat que havia votat ERC el 2004 ha passat de les eleccions espanyoles o/i ha passat d’ERC (heus aquí bona part del català emprenyat!). Les raons poden ser múltiples, però segurament una és que ERC no ha donat la sensació que feia avançar el país des de les administracions on té responsabilitats.

 

Si ens centrem en el tema de la llengua, que és el que interessa des d’aquest bloc, pocs actius es poden destacar en la política lingüística d’aquests anys darrers (els voluntaris per la llengua ja s’havien iniciat amb CiU), malgrat que al capdavant s’hi hagi posat persones d’una vàlua professional i ideològica inqüestionable (però també poc coneixedores del funcionament de l’Administració). Canvis constants, a voltes absurds, una certa por (per què encara no s’ha desplegat la Llei de Política Lingüística en un tema tan clau com és l’ensenyament?), unes inèrcies difícils de superar, manca de recursos… són algunes de les qüestions que han fet que es percebi la no-política de la política lingüística de la Generalitat.

 

Sigui com sigui, falten tres anys de legislatura i si ERC es posa les piles en segons quins temes de llengua i de país (a la Generalitat, però també als ajuntaments), no entra en guerres fratricides absurdes, no cau en l’error d’aquests anys darrers de buscar l’enemic entre els que han gosat a no acceptar amb el capcot decisions de l’aparell del partit, no continua ridiculitzant una part de l’independentisme (que no es recorden que això ja ho feia CiU?), ERC continuarà sent una eina vàlida per treballar pel país i per treballar per la llengua, perquè sense poder polític una llengua no té res a fer en el món actual. Com tantes vegades s’ha dit: tota la política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres. I, si no es pot fer, s’ha de saber explicar per què no es pot fer i explicar qui o què ho impedeix…

(a la fotografia una imatge del poble toscà d’Altopascio, tota una metàfora que tant de bo ens serveixi per trobar la nostra pròpia via a la història)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!