El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
Hem explicat diverses vegades en aquest bloc que la política lingüística de Catalunya s’ha basat principalment en quatre pilars: l’ensenyament no obligatori (que hem comentat a bastament), l’administració de Catalunya, la toponímia i els mitjans de comunicació públics. Avui ens centrarem en el cas de la televisió. Quan neix TV3, arran de la Llei de normalització lingüística de 1983, l’oferta televisa en català arriba a més d’un 33%. Ara (amb la consolidació de les televisions privades, amb l’arribada de noves
televisions privades i amb la incipient posada en funcionament de la televisió digital
terrestre), els equilibris són molt diferents, ja que l’allau de televisions privades en castellà ha posat en perill l’equilibri de l’oferta (si és que mai havia existit) entre les dues llengües (que només pot quedar mínimament alleugerit amb les televisions d’abast comarcal).
Vegem-ne un indicador: les dades de quota de pantalla mensual de les televisions a Catalunya i, en tot cas, després en podem començar a treure conclusions.
En aquests moments, els dos grans canals en català (TV3 i C33) tenen una quota de pantalla a Catalunya d’un 20%, mentre que els grans canals en espanyol arriben a una quota de quasi el 65%. La resta del pastís televisiu se’l reparteixen els canals que es poden veure mitjançant la TDT o la TV de pagament (globalment en aquests casos la presència del català és força baix):
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Què en podem deduir d’aquestes dades?
Que una part de la població no consumeix (com també indiquen altres enquestes de consum cultural que hem comentat en aquest bloc) mai o gairebé mai televisió en català.
Que la penetració que es pensava que podia fer la llengua catalana amb la televisió (com TVE, la RAI o la televisió francesa van fer als anys 60 del segle passat a les famílies catalanes amb el castellà, l’italià o el francès, respectivament) no és ni de bon tros la que s’esperava als anys 80.
Els referents culturals espanyols i hispanocèntrics són cada cop més presents, mentre que el marc referencial català és pràcticament inexistent per a bona part de la població.
Cal potenciar, mitjançant la TDT, la televisió de proximitat exclusivament en català –d’abast comarcal– com una manera de guanyar nous públics.
Cal treballar activament perquè en el nou marc legal derivat de la implantació de la TDD tots els canals en català o parcialment en català (IB3, Canal 9 i el segon canal valencià, i la televisió d’Andorra) arribin també al Principat de Catalunya.
Cal treballar, des de les televisions en català, uns referents culturals de país (i oberts al món, és clar) i cal potenciar uns usos lingüístics favorables a la llengua catalana.
Cal explorar altres mitjans per garantir la presència de la llengua (televisió per internet, per exemple).
Que una part de la població no consumeix (com també indiquen altres enquestes de consum cultural que hem comentat en aquest bloc) mai o gairebé mai televisió en català.
Que la penetració que es pensava que podia fer la llengua catalana amb la televisió (com TVE, la RAI o la televisió francesa van fer als anys 60 del segle passat a les famílies catalanes amb el castellà, l’italià o el francès, respectivament) no és ni de bon tros la que s’esperava als anys 80.
Els referents culturals espanyols i hispanocèntrics són cada cop més presents, mentre que el marc referencial català és pràcticament inexistent per a bona part de la població.
Per contrarestar aquests fets:
Cal potenciar, mitjançant la TDT, la televisió de proximitat exclusivament en català –d’abast comarcal– com una manera de guanyar nous públics.
Cal treballar activament perquè en el nou marc legal derivat de la implantació de la TDD tots els canals en català o parcialment en català (IB3, Canal 9 i el segon canal valencià, i la televisió d’Andorra) arribin també al Principat de Catalunya.
Cal treballar, des de les televisions en català, uns referents culturals de país (i oberts al món, és clar) i cal potenciar uns usos lingüístics favorables a la llengua catalana.
Cal explorar altres mitjans per garantir la presència de la llengua (televisió per internet, per exemple).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!