El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

27 de desembre de 2007
0 comentaris

10 apunts sobre la llengua catalana el 2007

 En aquesta entrada, us  volem oferir 10 reflexions sobre la situació de la llengua catalana el 2007, és a dir, volem fer un repàs al pols de la llengua durant aquest any que tot just estem acabant. 

Si el nou Estatut del 2006,  ens aportava, com a bona notícia, que s’establia que “els ciutadans tenen el dret i el deure de conèixer” les dues llengües oficials, no ens podem estar de dir que durant el 2007 no s’ha fet res per desenvolupar aquest precepte.  Ni s’ha parlat de modificar la Llei de política lingüística de 1998 i ni tan sols s’ha desplegat aquesta llei en un camp tan sensible –i tan vital– com és el de l’ensenyament. 

Malgrat la feina de la gent que hi treballa, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha estat força inoperant, amb canvis constants que no li han permès fer la política transversal que se n’espera. 

Les dades fetes públiques de consum cultural a Catalunya (l’estudi Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, fet per l’empresa Precisa Research per a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de Catalunya amb data de febrer de 200; i
les dades darreres del Baròmetre de la comunicació i la cultura fetes públiques aquest mes d’octubre proppassat) no poden ser més concloents: el castellà és la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels joves del nostre país. Tot plegat és una bona dosi de realisme per als qui, d’una banda, creuen que el català ja és una llengua normalitzada i per als qui, d’altra banda, creuen –o ens volen fer creure– que el castellà és una llengua perseguida a punt de ser eliminada de molts dels àmbits de la nostra societat. 

La persecució de TV3 al País Valencià ha posat de manifest diverses qüestions: l’odi del PP a tot allò que s’ensumi –encara que poc– a Països Catalans; la inoperància dels polítics del Principat en aquest tema, tant els que ho fan des de la Generalitat –potser algú dirà que és bona fe, altres inconsciència i uns altres covardia– com els que han tingut càrrecs a Madrid i que no van ser –ni són– capaços de tenir una visió global de la llengua catalana; al País Valencià, malgrat la política i els polítics, encara hi ha país, que és capaç de mobilitzar-se d’una forma quasi heroica com fa la gent d’Acció Cultural, amb l’incansable Eliseu Climent… 
 

Cap polític del Principat, si més no públicament, no es qüestiona què passarà amb TV3 a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord quan hi hagi l’apagada analògica. Només hem vist que s’han començat a mobilitzar entitats culturals del nord i alguns polítics també del nord.
 

Ja que parlem de la Franja, un altre any sense llei de llengües, ara amb nou estatut que continua sense respectar ni tan sols la Constitució espanyola, ja que no declara oficial ni el català ni l’aragonès.
 

A l’Alguer l’apatia institucional fa que no se sàpiguen aprofitar tots aquells elements que apuntàvem ara fa uns anys: l’arribada del vol Ryanair des de Girona, una incipient televisió local mig en català, la llei de llengües tant la italiana com la sarda, i, sobretot, l’obertura de la primera escola en català. Saben que no pot passar dels 15 minyons no per manca de peticions de famílies sinó perquè no hi ha més espai?
 

Com a bona notícia volem destacar que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha tornat a impulsar la immersió lingüística (abandonada a la seva sort en els anys darrers de CiU), adaptant-la a la realitat multilingüe de la societat catalana actual.
 

També com a bona notícia cal recordar que hi ha una nova “primavera” política a les Illes Balears i Pitiüses i sembla que hi ha una voluntat clara de treballar, en temes de llengua, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya. En algun moment, s’ha d’imposar el seny. 

I, finalment, com a fet més destacable de l’any cal recordar la Fira de Frankfurt, que tan nerviosos va posar a alguns espanyols defensors sense mesura del castellà. La cultura catalana, des de l’Alguer fins a Catalunya Nord i, fins i tot, malgrat les seves institucions, des del País Valencià fins a les Illes, va anar a unida per ensenyar al món el que hem estat, el que som i, tant de bo, el que podem ser… Sens dubte, una bona dosi d’autoestima

.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!