El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
20 de desembre de 2007
0 comentaris
Històries del meu país: tot recordant Enric Bagué
Atzarosament he tornat a trobar un dels primers llibres que vaig llegir en llengua catalana (tenia uns 12 anys) en aquelles classes de català que fèiem i que no sabíem ben bé si eren unes classes com les altres o eren mig voluntàries. Es tracta del llibre d’Enric Bagué Històries del meu país, publicat el 1974 per l’editorial Teide. I en obrir-lo, m’he adonat que a la primera pàgina l’autor ens explicava sense dir-ho quin era el nostre país: hi havia un mapa dels Països Catalans…
Potser era el primer mapa que veia del meu país.
Però qui era Enric Bagué i Garriga (Barcelona 1900 – 1987)?
Era un medievalista que havia estat professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939. Autor d’estudis d’història medieval (La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947; Pequeña historia de la Humanidad Medieval, 1953; La Alta Edad Media, 1953; Alfons el Benigne, 1959; Pere el Catòlic, 1960; Noms personals de l’edat mitjana, 1975), de llibres pedagògics (Història: primeres lectures, 1936 i ARS. Història de l’Art i de la Cultura, 1956, ambdós en col·laboració amb J.Vicens i Vives; Història universal. Viatge per la Història, 1968; El meu amic l’artista, 1971; Històries del meu país, 1974 i L’aventura dels avis, 1983) i editor de textos historiogràfics antics (Llibre dels feits d’armes de Catalunya, del pseudo-Bernat Boades, 1929-1945, i Record, de Gabriel Turell, 1950). Què hi trobem en el llibre? Hi trobem vuit històries del nostre país. Per exemple, en un primera història ens explica l’origen dels mots català i Catalunya i, en definitiva, el naixement de la nació catalana. En una segona ens fa conèixer els cavallers, mitjançant un dels nobles més famosos del país: el trobador Guillem de Berguedà (que l’incombustible Titot ha tornat a posar d’actualitat musicant-li algun dels seus poemes). La història acaba amb una afirmació contundent (que ara potser no podríem trobar per a l’alumnat d’aquesta edat): … “tal com l’entenia un gran escriptor català, nascut a Mallorca, Ramon Llull”… En altres contes ens recorda la relació de catalans i occitans, l’art romànic català, l’arribada dels catalans a Mallorca i al País Valencià, la conquesta de Mallorca i la història d’una família catalana: la família del March, originària de Barcelona i que donà tres poetes a la literatura catalana, entre els quals Ausiàs March. El llibre acaba amb una cita contundent de Marià Aguiló:
Poble que sa llengua cobra
Es recobra a si mateix En conclusió: En un llibre d’històries breus, l’autor feia conèixer el nostre país, donant-nos pinzellades d’història (la seva especialitat) i de literatura, i se’ns parla sense embuts del Països Catalans i de les tres branques d’un sol arbre: Catalunya, València i Balears (sense oblidar el Rosselló). M’agradaria saber a quants llibres actuals, dels que es fan llegir als nenes i a les nenes, apareix aquesta informació tan clara… Pere Mayans
Era un medievalista que havia estat professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939. Autor d’estudis d’història medieval (La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947; Pequeña historia de la Humanidad Medieval, 1953; La Alta Edad Media, 1953; Alfons el Benigne, 1959; Pere el Catòlic, 1960; Noms personals de l’edat mitjana, 1975), de llibres pedagògics (Història: primeres lectures, 1936 i ARS. Història de l’Art i de la Cultura, 1956, ambdós en col·laboració amb J.Vicens i Vives; Història universal. Viatge per la Història, 1968; El meu amic l’artista, 1971; Històries del meu país, 1974 i L’aventura dels avis, 1983) i editor de textos historiogràfics antics (Llibre dels feits d’armes de Catalunya, del pseudo-Bernat Boades, 1929-1945, i Record, de Gabriel Turell, 1950). Què hi trobem en el llibre? Hi trobem vuit històries del nostre país. Per exemple, en un primera història ens explica l’origen dels mots català i Catalunya i, en definitiva, el naixement de la nació catalana. En una segona ens fa conèixer els cavallers, mitjançant un dels nobles més famosos del país: el trobador Guillem de Berguedà (que l’incombustible Titot ha tornat a posar d’actualitat musicant-li algun dels seus poemes). La història acaba amb una afirmació contundent (que ara potser no podríem trobar per a l’alumnat d’aquesta edat): … “tal com l’entenia un gran escriptor català, nascut a Mallorca, Ramon Llull”… En altres contes ens recorda la relació de catalans i occitans, l’art romànic català, l’arribada dels catalans a Mallorca i al País Valencià, la conquesta de Mallorca i la història d’una família catalana: la família del March, originària de Barcelona i que donà tres poetes a la literatura catalana, entre els quals Ausiàs March. El llibre acaba amb una cita contundent de Marià Aguiló:
Poble que sa llengua cobra
Es recobra a si mateix En conclusió: En un llibre d’històries breus, l’autor feia conèixer el nostre país, donant-nos pinzellades d’història (la seva especialitat) i de literatura, i se’ns parla sense embuts del Països Catalans i de les tres branques d’un sol arbre: Catalunya, València i Balears (sense oblidar el Rosselló). M’agradaria saber a quants llibres actuals, dels que es fan llegir als nenes i a les nenes, apareix aquesta informació tan clara… Pere Mayans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!