El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
L’autonomia que ens cal és la de Portugal/ i 2: el parlar asturlleonès de Miranda de Douro
Dèiem la setmana passada que, aprofitant el vol Girona-Porto, havíem visitat Portugal. Els paral·lelismes històrics entre els Països Catalans i Portugal ja els vam destacar en l’apunt anterior, així com els resultats diferents que pot donar en l’ús d’una llengua la independència política (i mental).
Un altre dels paral·lelismes entre ambdues comunitats és que a Portugal també tenen la seva particular Vall d’Aran: la zona on es parla mirandès, l’única variant de l’asturlleonès que té un reconeixement oficial.
Es tracta de Miranda de Douro, una zona històricament relacionada amb Lleó que a l’edat mitjana fou repoblada justament per lleonesos. De fet, al extrem nord-oriental de Portugal hi ha dues poblacions més, Rio de Onor i Guadramil, on també es parlen variants lleoneses.
Tot i que a la pròpia ciutat és difícil escoltar aquesta variant asturlleonesa, a les zones rurals continua sent una llengua viva, parlada per unes 10.000 persones. L’any 1998 va ser declarada llengua cooficial de la comarca. S’ensenya, optativament, a les escoles i també se n’ha establert una ortografia (se segueix l’establerta el 1999 a Convençao Ortográfica da Língua Mirandesa).
Notes:
En la il·lustració podeu veure la portada del Pequeno Vocabulário Mirandês-Português editat per l’Ajuntament de Miranda de Douro el 2004.
En el document adjunt trobareu un mapa lingüístic de la zona occidental de la península ibèrica, on trobareu la zona del mirandès.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!