El pols de la llengua als Països Catalans

En aquest apunt us oferim una introducció a la realitat sociolingüística de l’Aran, una part d’Occitània que, per raons històriques, forma part del Principat de Catalunya. Tot i ser, i de bon tros, la part d’Occitània on la llengua té un major reconeixement legal i una major presència pública, la situació no deixa de ser preocupant, sobretot si ens fixem en els meus joves.

D?acord amb l?article 6 (La llengua pròpia i les llengües oficials) de l?Estatut d?Autonomia de Catalunya (des del 2006 Catalunya té un estatut d?autonomia nou en substitució de l?Estatut del 1979)[1]:

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.

(…)

5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

És a dir, segons la nostra norma institucional bàsica ?és una llei orgànica de l?Estat:

•  El català és la llengua pròpia de Catalunya.
• El català és la llengua oficial de Catalunya.
• El castellà, pel fet que és la llengua oficial de l?Estat espanyol, també és llengua oficial a Catalunya[2]. 
• La llengua occitana, denominada aranès a l?Aran, és la llengua pròpia d?aquest territori.
• La llengua occitana, per la raó anterior, també és llengua oficial a tot Catalunya.

Tenim per tant dues llengües pròpies (el català i l?occità), establertes històricament en aquest territori, i que formen part del domini lingüístic de la llengua catalana i de la llengua occitana[3], i tres llengües oficials: el català, el castellà (llengua oficial de tot l?Estat) i l?occità.

Per aquest motiu, jurídicament parlant, es pot afirmar que l?única minoria lingüística establerta històricament a l?actual comunitat autònoma de Catalunya, l?Aran, té reconeguts pràcticament els mateixos drets que les zones catalanoparlants. A l?Estatut, a més, hi ha articles específics referents a aquesta comarca occitana:

Article 11. L’Aran

1. El poble aranès exerceix l?autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d?Aran i les altres institucions pròpies.

2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.

Article 36. Drets amb relació a l’aranès

1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.

2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.

3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès.

Una altra qüestió és l?ús de la llengua, on intervenen factors estretament entrellaçats: demogràfics (immigracions ?tant catalanes, com espanyoles, com de l?actual, que pot provenir de qualsevol punt del món), econòmics (una llengua també és un mercat), socials (pes del turisme, presència ?fins fa molt poc temps? desmesurada d?efectius militars espanyols en tractar-se d?una zona fronterera…)….

Les dades oficials de la Generalitat de Catalunya situen el coneixement de l?occità a l?Aran en aquests paràmetres:

Tot i que amb una evolució del coneixement (1996-2001) amb una certa tendència a la baixa en les habilitats que més propicien la interacció. I amb una distribució de la població de l?Aran segons la llengua familiar (2001) on l?occità no és la primera llengua: aranès, 34,19%; català, 19, 45%; espanyol, 38,78; i altres, 7,56%.

Per això, no ens poden estranyar les dades següents que ens indiquen la llengua familiar de l?alumnat dels centres d?infantil i de primària de l?Aran el curs 2005-2006 (segons fonts del Consell Generau d?Aran):

Per a més informació sobre l?occità de la Vall d?Aran podeu consultar: http://www6.gencat.net/llengcat/aran/usllengua.htm.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!