Mails per a Hipàtia

Sempre he sabut que el matí no és el meu moment millor. No m’agrada alçar-me. He aconseguit acostumar-me i ho faig sense immutar-me. Però no m’agrada. Sóc incapaç de pensar.
A l’estiu, molts dies, agafe el tren de bon matí. Com ho he fet avui. Molt d’hora. I aleshores he de dir que em sent una miqueta reconfortat. Veig que no sóc l’únic a qui el matí se li fa costera amunt. Qui no es consola és perquè no vol.