Coincidint amb la Fira de Frankfurt, i com era d?esperar, ha tornat a revifar-se la polèmica sobre la no presència d?autors residents a Catalunya que escriuen en llengua castellana. Hem tornat a sentir que el castellà és tan llengua pròpia de Catalunya com el català o que el castellà fa segles que es parla en el nostre territori… Curiós: es queixen aquells qui sistemàticament i en tots els fòrums ens silencien a catalans, gallecs i bascos. Anem, però, a comentar en aquest apunt del dia de la Hispanidad, la fal·làcia, que, de tant repetir-la, alguns creuen que és veritat: la presència històrica del castellà al nostre territori.
Hi ha qui afirma que el castellà (conegut com a espanyol internacionalment) es parla a Catalunya des de fa segles. Davant d?aquesta afirmació cal recordar que, si bé és cert que tenim algunes mostres de literatura en castellà escrita als Països Catalans el segle XV, també ho és que era feta per afalagar el rei, ja que aleshores regnava a Catalunya-Aragó la dinastia castellana dels Trastàmara. De fet, és com afirmar que el francès es parla a Anglaterra des del segle XI, perquè en aquell moment hi havia literatura escrita en aquesta llengua (arribada amb la dinastia dels Plantagenet). O dir que el gallec s?utilitza a Castella des de l?edat mitjana perquè hi hagué poetes castellans que escrivien en aquesta llengua.
Aquestes afirmacions només volen alimentar per raons purament ideològiques, el vell mite segons el qual Catalunya ha estat històricament un poble bilingüe: un mite que, com a mínim, si volem ser mínimament rigorosos amb la història sociolingüística d?aquesta comunitat, cal replantejar-se per no confondre encara més la majoria de la població. Només una dada: a la segona meitat del segle XIX, el 75% dels catalans desconeixia la llengua castellana. La bilingüització massiva de Catalunya no s?ha produït fins ben entrat el segle XX i no ha culminat fins a l?arribada de població immigrada castellanoparlant (i d?altres procedències) i fins a la introducció dels mitjans de comunicació monolingües castellans (pensem principalment en la televisió als anys 60 del segle XX). En aquest moment és quan el castellà és present a tot el territori, no abans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!