El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

31 d'agost de 2007
0 comentaris

Una mirada a Menorca

En altres ocasions, en aquest bloc ja hem destacat la importància de viatjar pel món en clau catalana per tal de descobrir les realitats nacionals i lingüístiques que amaguen els estats. Òbviament, aquesta manera de viatjar encara té més sentit quan ho fem dins del nostre propi país. Per aquest motiu, volem destacar la publicació de la guia turística Menorca, amb unes magnífiques fotografies (més de 200!) i, sobretot, amb uns magnífics textos de Joan F. López Casanovas.

Cal aclarir en primer lloc que es tracta d?una guia de la qual s?han fet les versions catalana, espanyola, anglesa, alemanya i italiana. Per tant, com es veu es tracta d?una guia destinada a ?turistes?. Aquest fet, però, no significa que s?hi trobin afirmacions tan clares com les següents:

?(…) més enllà dels avatars de la Història, els quatre pals vermells sobre fons d?or (…) i la llengua catalana són (…) símbols principals que expressen la identitat menorquina. Una identitat (…) oberta al mestissatge i la fecunda interculturalitat, però ben assentada en una catalanitat que es fa palesa en les formes culturals més bàsiques (llengua i toponímia, costums, cuina, creences i tradicions, etc.) i que fins fa poc permetia dividir el món etnocèntricament entre menorquins, mallorquins, eivissencs, valencians i catalans en front de forasters (…)?.

?I la de l?actual poble menorquí, la que es perllonga fins avui mateix, s?inicia a les darreries del segle XIII, és continuadora d?aquells catalans que feren de Menorca la seva terra (…)?.

?Quan el 1463 els menorquins s?alcen en armes per defensar la causa del Príncep de Viana (…) ho fan al crit de Visca Catalunya… La consciència de la catalanitat dels menorquins era palesa al llarg dels segles de govern de la dinastia dels Àustria i no s?anirà esborrant sinó a partir d?un procés assimilista curosament planificat i implacablement aplicat sobretot a partir de la incorporació de Menorca a la monarquia espanyola el 1802?.

Es tracta, en definitiva, d?una visió de Menorca arrelada, sense embuts, a la catalanitat de l?illa, en la línia de les obres de l?Editorial Mediterrània Eivissa (la història-la terra-la gent) i Formentera (http://www.editorialmediterrania.com/editorialmed.html), o de l?Editorial la Busca Redescobrr l?Alguer (http://perso.wanadoo.es/dcasellas/labusca/guies1.html), sense oblidar la completa Guia dels Països Catalans, que publicaren Til i Inge Stegmann a Curial Edicions Catalans el 1998. Una manera, per tant, de fer un turisme conscient i en clau de país.

Pere Mayans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!