Quan el mal ve d’Espanya

Us oferim una ressenya del llibre Toni Gusbert Quan el mal ve d’Espanya. Sens dubte una obra molt útil per conèixer el sud del nostre país. Un sud que moltes vegades, massa, ens és presentat com a oposat al Principat de Catalunya. La lectura d’aquest llibre ens pot donar les eines per entendre (tant a Catalunya com al País Valencià) que l’únic futur possible passa per anar plegats.

Toni Gisbert (Alzira, 1967), coordinador d?Acció Cultural del País Valencià, no amaga, ja des de les pàgines del llibre, quina és la seva tesi: l?afirmació de la nació completa ?els Països Catalans? i de la necessitat d?una via nacional pròpia, no subordinada nacionalment a l?Estat espanyol. Gisbert reconeix, com deia Joan Fuster, que ?tot està dit, però com que la gent té mala memòria cal tornar a repetir-ho?. Per això, i perquè hi ha massa gent interessada a dibuixar un País Valencià que no es correspon gaire -o gens- amb la realitat., ha publicat Quan el mal ve d?Espanya, un assaig audaç contra els tòpics que desfiguren la imatge del sud dels Països Catalans. Uns tòpics que també han arrelat, i cal no oblidar-ho, en bona part de la població del Principat de Catalunya.

I com que els tòpics, que han volgut crear un Levante feliz, són de tota mena, Gisbert aborda tant aspectes econòmics com polítics. Dels primers, l?autor desmunta la imatge d?un País Valencià consagrat a l?horticultura i que dóna l?esquena a la indústria, una idea que, per a Gisbert, va sorgir de l?interès de la burgesia d?arrel agrària a mantenir un model de societat que no necessitava grans reformes ni modernitzacions, sinó només ?una política d?ordre?, en paraules de l?autor. Per això es van crear mecanismes que anaven des de l?art (Sorolla, Benlliure) fins a la ?creació? de les falles, i que feien de la llengua del país la llengua de quatre versets populars i d?algun sainet (com ha passat amb molts ?patuesos? d?Europa), però no la llengua de la cultura, de la política, de les classes dominants. La realitat demostra, en canvi, que hi ha al País Valencià una indústria diversificada i que, malgrat el tòpic, no és contraposada a la de Catalunya, sinó que, com ja es deia als anys 30 del segle passat, cal parlar d?un espai econòmic comú.

Políticament, Gisbert reivindica el llegat de la Catalunya medieval i moderna al País Valencià i critica la manipulació d?aquells qui volen veure en la creació del Regne de València una mena de fet diferencial avant la lettre respecte a la resta de Països Catalans. Les institucions del Regne de València, conclou Gisbert, són de clara matriu catalana. A més, l?autor recorda que el «poblament fundador» del Regne va ser «molt hegemònicament català», una idea que topa de front amb les tesis blaveres, que sostenen que la llengua parlada avui dia -cada cop amb més dificultats, tot s?ha de dir- al País Valencià seria la continuació de la parla romànica anterior a la conquesta catalana -un tòpic que no sosté cap universitat del món, però que, malauradament, té una  alta rendibilitat política.

En definitiva, Quan el mal ve d?Espanya és una obra especialment recomanable per a totes aquelles persones que vulguin conèixer que hi ha darrere dels tòpics que ens presenten un País Valencià anticatalà, allunyat del Principat de Catalunya, econòmicament rivals i no complementaris, d?un valencianisme espanyolista, d?un populisme que té el seu màxim exponent en les falles… L?aposta de Gisbert és tota una altra: presentar un treball que permet visualitzar que l?articulació econòmica, social i cultural dels Països Catalans no és pas una quimera, sinó una possibilitat, legítima, ben lògica i pràctica (i cal recordar que els primers que ho haurien de tenir clar són, justament, els catalans del Principat de Catalunya, on, i creiem no equivocar-nos, hi ha més blavers que a tot el País Valencià ?com també ens deia la ment clara de Joan Fuster).

Deixa un comentari