S?edita la versió nord-occidental del material interactiu d?aprenentatge de la llengua GALÍ

El Departament d?Educació acaba d?editar la versió nord-occidental del mètode d?aprenentatge de la llengua catalana Galí, amb el convenciment que el primer model de llengua que cal que aprengui l?alumnat nouvingut ha de ser la variant de l?estàndard de la zona on viu. Per tant, és un material pensat per a la part nord-occidental i sud del Principat de Catalunya, la Franja de Ponent (el CD s?ha editat en col·laboració amb el Govern d?Aragó, amb el qual el Departament d?Educació té un conveni de col·laboració) i també per a Andorra i per a la part nord del País Valencià (malauradament en aquests moments no hi ha cap conveni amb cap d?aquests dos territoris que permetin l?edició conjunta  de materials didàctics, cosa la qual seria més que lògica).

Anteriorment,  se n?havia  fet la versió en català central i actualment ja són disponibles la versió en català nord-occidental i en català de l?Alguer -en aquest cas per a l’alumnat en general, que té un coneixement molt baix o nul de la llengua (vegeu apunt següent). També es treballa en la versió aranesa de l?occità.

Antecedents

Durant el curs 1999-2000, el Departament d?Educació va distribuir a tots els centres de primària (per a alumnat de cicle superior) i de secundària de Catalunya el CD-ROM GALÍ, una eina per atendre lingüísticament alumnat nouvingut al nostre sistema educatiu. La vinguda d?alumnat estranger procedent d?estats de dins i de fora de la Comunitat Europea ha estat una realitat cada vegada més massiva a Catalunya en els anys darrers; i, òbviament, quan aquest alumnat s?incorpora al sistema docent en nivells avançats (no a l?inici de l?escolaritat sinó al curs que els pertoca), necessita adquirir ràpidament un coneixement de llengua mínim per tal de poder integrar-se en la nova realitat docent.

El CD-ROM va ser desenvolupat pel Servei d?Ensenyament del Català (SEDEC) i l?àrea TIC del Departament d?Educació i va comptar amb la col·laboració del Servei de Recursos Lingüístics de la Secretaria General de Política Lingüística (actualment al Departament de Vicepresidència), del Centre Départemental de Documentation Pédagogique des Pyrénées Orientales de Perpinyà i del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori de l?Alguer. Va ser un projecte transfronterer subvencionat per la Comissió Europea que es va iniciar el curs 1998-1999, amb l?objectiu que el material multimèdia pogués també ésser útil per a l?aprenentatge de la llengua catalana a la Catalunya Nord i a l?Alguer. Posteriorment va aparèixer la versió web dins del portal educatiu edu365.com, de recursos per a l?ensenyament primari i secundari[1].  Utilitzant la identificació d?usuari del portal, el programa reconeix les tasques treballades prèviament i es pot continuar la sessió en el punt on s?ha deixat la sessió anterior, un aspecte també present a la primera edició del CD Rom[2]. De tota manera, hi ha la possibilitat de desenvolupar els continguts i els seus apartats lliurement.

Tipologies d?usuari

El GALÍ ofereix els coneixements bàsics de llengua catalana quotidiana a partir d?un enfocament comunicatiu que permet a l?alumnat adquirir habilitats per relacionar-se amb els companys i la institució docent, tant en el cas dels alumnes acabats d?arribar com en el cas dels que ja fa un temps que resideixen al nostre país.  Treballa aspectes dels nivells A1 i A2 d?usuari bàsic dins l?actual marc comú de referència europeu[3], amb reforços específics d?atenció a l?alumnat català poc o gens fluent en llengua oral i escrita.

Les 1300 activitats multimèdia del GALÍ treballen les quatre habilitats lingüístiques bàsiques (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita), que han estat organitzades de forma cíclica dins de cada tema. Els continguts i les habilitats de llengua oral (47?53% d?activitats) s?han equilibrat amb les de llengua escrita (52?46 % d?activitats), de tal manera que els temes desenvolupats asseguren un tractament equitatiu dels dos modes d?expressió.  Aquest equilibri respon a la necessitat de satisfer els requeriments pedagògics de la diversitat lingüística que presenta l?alumnat de l?actual Educació Secundària Obligatòria (ESO), on poden conviure en un mateix grup classe alumnat d?una gran diversitat de coneixements i habilitats de llengua catalana.  L?entorn informàtic i la seqüenciació d?activitats han estat dissenyats com a eina d?autoaprenentatge i poden treballar-se tant de manera totalment autònoma per part dels usuaris com mitjançant el guiatge presencial o telemàtic del professorat. Aquesta flexibilitat permet que els docents puguin aplicar puntualment el GALÍ dins de les seves programacions per tal d?unificar els continguts bàsics de llengua en alumnat particular de grups que presenten una diversitat de coneixements accentuada.

Disseny d?activitats

Les activitats desenvolupades en el GALÍ cobreixen, tanmateix, un ampli espectre d?usuaris. Tot i que el disseny gràfic s?adreça bàsicament a alumnat d?ensenyament secundari, les activitats poden ser útils també als adults que s?inicien en el coneixement de la llengua catalana. D?altra banda, poden ser utilitzades també de manera habitual al cicle superior de l?educació primària. L?aprenentatge mitjançant els diferents itineraris del GALÍ no genera interferències amb el desenvolupament de la programació en els centres d?ensenyament, ja que els continguts seqüenciats treballen habilitats i conceptes que són d?adquisició preliminar per als alumnes regulars.

La majoria de les activitats són autocorrectives i responen a la modalitat d?interacció caracteritzada per la successió Iniciació-Resposta-Avaluació: l?ordinador inicia, l?alumne respon, l?ordinador avalua, l?ordinador inicia de nou i així successivament. Només en les activitats d?expressió oral (fonètica i pronúncia) la resposta és oberta, en les quals l?alumnat s?autoavalua comparant les seves produccions orals a un determinats models preestablerts. Les activitats són autosuficients i repetitives, de tal manera que asseguren en l?alumne un efecte de millora lingüística i alliberen el professorat de les tasques més rutinàries.

El contingut està estructurat en sis blocs temàtics, amb una mitjana de més de 200 activitats cadascun, organitzats en dos grups de paquets d?activitats, marcats amb colors diferents: color taronja, de iniciació, i color verd, d?aprofundiment: Cada bloc, alhora, està dividit en diversos subgrups temàtics (equivalents a sessions d?aprenentatge) que van aplicant cada tema a situacions diverses, amb una mitjana de 20-25 activitats per sessió.

Versions dialectals

Els materials inclosos en el GALÍ estan essent adaptats a les diverses varietats dialectals del català i a la llengua occitana de l?Aran per tal de poder oferir un servei més eficient i acostat a l?alumnat usuari, en apropar-lo al model de llengua que sentirà en el seu entorn. En aquest moment es troben disponibles les versions nord-occidental i algueresa del català, a més de la versió del català central. Es troba en una fase primerenca de preparació una versió en aranès. En aquest sentit, cal recordar que el Departament d?Educació està potenciant la publicació de material didàctic en català nord-occidental (recordem, per exemple, la publicació del llibre Accents, de narracions breus per a alumnat nouvingut, que disposa d?una versió àudio en català central i en català nord-occidental ?vegeu-ne més informació a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/29088) i en aranès com una forma inequívoca de valorització de la pròpia diversitat del català i, òbviament, de potenciació d??una de les llengües oficials de Catalunya: la llengua occitana. No cal dir que l?escassesa de materials adaptats al català nord-occidental i a l?aranès és encara més accentuada en materials multimèdia que contenen aprenentatge de llengua oral.

L?educació, com a mitjà actualment més important de divulgació de coneixements lingüístics, hauria de familiaritzar els catalans amb la resta de dialectes no propis.  Però també hauria de protegir i potenciar l?ensenyament en les diferents variants dialectals, com a vehicle de coneixement del propi territori. No parlem ara estrictament de la classe de llengua, sinó que aquest principi s?hauria d?estendre a les matèries de descripció geogràfica i social (potenciar el nom de les plantes o arbres autòctons és tan important com descobrir els monuments del poble o la ciutat on viu l?alumnat).

Caldria evitar un fenomen que és més corrent del que sembla: els alumnes que són conscients de la seva pròpia varietat dialectal però no s?hi senten identificats poden manifestar autoodi envers el seu dialecte i la submissió lingüística a la varietat dialectal prominent. Algunes investigacions han mostrat, per exemple, una actitud negativa entre els escolars nord-occidentals  envers la seva pròpia variant dialectal en paral·lel amb una actitud positiva en relació amb el català central. En el cas de l?ensenyament de la llengua, caldria donar les mateixes oportunitats a tots els parlants, per tal d?evitar la síndrome de la vergonya dialectal: aconseguir que els parlants no s?avergonyeixin de la seva manera de parlar. Si bé la primera edició del GALÍ ja havia evitat moltes peculiaritats lingüístiques del català central que tapaven excessivament la resta de variants dialectals (com per exemple el valor obert o tancat de vocals que vénen condicionats per l?ortografia: aprèn,  francès, etc.), mancava encara la possibilitat d?integrar globalment l?alumnat immigrant en el dialecte català d?acollida. Cal tenir present també que amb la integració de l?aprenentatge dels alumnes d?incorporació tardana a la respectiva variant dialectal del català, millorarem la seva integració geogràfica i social.  De fet, és una incongruència pedagògica que l?alumnat estranger que s?integra en parlars diferents  del central hagi d?aprendre a parlar amb uns materials elaborats en un dialecte que no és el que escolta al carrer.

Aquesta possibilitat ha comportat la revisió d?alguns prejudicis. Així, per exemple, es pot suposar que les paraules nouvingudes (els neologismes) poden ser integrades de manera idèntica per tots els dialectes, però no és ben bé així: en el GALÍ s?han acceptat neologismes d?ús corrent integrats en català nord-occidental però amb forma diferent del català central, com qued(s) nord-occidental equivalent a vamba(es) del central.

Normalitzar vol dir igualar les varietats dialectals en el seu ús. En una societat que s?ha acostumat a la diferència social, encara hi ha un cert rebuig cap a les formes dialectals diferents de la més prominent. La regulació de la llengua i l?activitat escolar que l?acompanya pot tenir dos efectes: o bé de reprimir certes característiques dels parlants o bé d?ennoblir-les. L?escola no hauria de col·laborar en la igualació lingüística sinó frenar-la. Es tracta de trobar l?equilibri entre la necessitat d?uniformació del català i el dret de la diferència.  Cal que tots els catalans es reconeguin i es sentin còmodes  amb les característiques que ens distingeixen. No es poden aplicar cegament els preceptes gramaticals ni d?estil. Cal protegir totes les variants dialectals: no només les grans àrees habitualment treballades (valencià, balear, etc.) sinó les varietats que queden més tapades per la variant central de l?estàndard, com el nord-occidental. Com diu la gramàtica de l?Institut d?Estudis Catalans,[4] podríem qualificar aquesta tendència com a unió dins de la diversitat.

Des del punt de vista de l?estudi cultural de l?idioma,  les diverses versions  del GALÍ són també útils a l?alumnat de secundària català per estudiar dialectologia, com ja es comença a fer en alguns centres d?ensenyament secundari. Pot ser una altra eina, a part de les ja utilitzades tradicionalment (textos, cançons, gravacions orals, etc.), que ajudi l?alumnat a completar la cultura sobre la seva llengua.



[1] Es pot consultar a la URL http://clic.edu365.cat/gali/.

[2] Generalitat de Catalunya (1999).

[3] Consell d?Europa (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Traducció al català del Govern d?Andorra i de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions.

[4] Institut d?Estudis catalans (2002). Gramàtica de la llengua catalana. http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp

Deixa un comentari