El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

22 d'abril de 2007
0 comentaris

Presa de pèl a la Franja

L?aprovació del nou Estatut d?Aragó aquesta setmana fa evident que a l?Estat espanyol ningú no es creu el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües.

Aquesta setmana s?ha aprovat la reforma de l?Estatut d?Autonomia d?Aragó. Quasi 30 anys després de l?aprovació de la Constitució espanyola de 1978, en la qual s?establia que ?las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus estatutos?[1] en aquesta tercera (!) reforma estatutària ni el català ni l?aragonès es citen pel seu nom ni se?n preveu clarament cap oficialitat.

L?únic esment es fa a l?article 7, el que duu per títol  Lenguas y modalidades lingüísticas

Propias, on es diu:

1.?Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento

2.?Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.

3.?Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

Si fem una mica d?història, veurem que l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó de 1982 deia literalment que ?las distintas modalidades lingüísticas de Aragón gozarán de protección como elementos integrantes de su patrimonio cultural e histórico". Aquest redactat implicava, en la pràctica, que aquestes dues llengües no tenien cap mena de reconeixement oficial, ja que, de fet, eren modalitats lingüístiques (potser sense categoria de llengua?) que a l?Estatut ni tan sols tenien nom.

El 1996 l?Estatut d?Autonomia d?Aragó va ser reformat i es va obrir la possibilitat que ofereix la Constitució Espanyola de desenvolupar una normativa sobre les llengües oficials. Així, es canvià el redactat de l?Estatut i es recollí que ?las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón gozaran de protección. Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una Ley de las Cortes de Aragón para las zonas de utilización predominante de aquellas?. Aquest petit avenç va permetre que la majoria dels grups polítics representats a les Corts d?Aragó (40 diputats dels 67 de la cambra) instessin al Govern autonòmic (aleshores del PP) a elaborar (durant l?any 1998) un projecte de llei de llengües que reconegués la cooficialitat del castellà, el català i l?aragonès. Malauradament, i com era de preveure, no es féu, ja que el, aleshores, president de la comunitat autònoma, Santiago Lanzuela, del PP, va declarar que no veia necessària una llei de llengües.

Però el més greu encara estava per arribar. Tot i que el compromís d?aprovar el text formava part del pacte de govern del PSOE[2] i del Partido Aragonés Regionalista (PAR), socis al govern regional d?Aragó conjuntament amb Izquierda Unida (IU), i després de presentar un esborrany, hi hagué un absolut estancament. El conseller de Cultura, Javier Callizo (del PAR), va afirmar que la llei no es presentaria fins que no es tingués el suport de tots els grups polítics, fins i tot del PP, el qual mai no havia amagat la seva contundent oposició a una llei de llengües. Era tota una declaració d?immobilisme.

El 2003, tornà a haver-hi eleccions i Marcel·lí Iglésias tornà a governar i mantingué el seu pacte amb el PAR i la llei de llengües tampoc no s?ha aprovat en aquesta legislatura, malgrat els esborranys que han anat circulant.

Certament, sembla que la por de perdre vots és molt més important que la igualtat de les llengües, que, en definitiva, vol dir la igualtat de les persones. Més d?un polític segur que s?ha preguntat alguna vegada quants ciutadans d?Aragó castellanoparlants (i malauradament també catalanoparlants i aragonesoparlants) serien capaços d?acceptar la plena igualtat entre el català, l?aragonès i el castellà. És més, l??anticatalanisme ven i això ho sap el PP a la Franja, al País Valencià i a les Illes, i també ho sap el PSOE a la Franja, al País Valencià i a les Illes. El resultat, el que heu llegit.

Per això van quedar en el no-res les diverses esmenes presentades al senat pel Grup Parlamentari Entesa Catalana de Progrés en les quals es deia literalment per a aquest article 7 i ?per reflectir la realitat plurilingüe d?Aragó? que:

  1. El castellano es lengua oficial en Aragón, así como en sus respectivos territorios lo son el aragonés y el catalán.

  1. El aragonés y el catalán son lenguas propias de Aragón. Estas lenguas son elementos identificadores e integradores de Aragón, y han de ser utilizadas con
    carácter general y preeminente por la Administración en todos sus actos en los respectivos territorios.

  1. Todos tienen el derecho a dirigirse y a relacionarse con los poderes públicos radicados en Aragón en dichas lenguas de acuerdo con lo previsto en la ley.

  1. Las modalidades dialectales de las lenguas de Aragón han de ser objeto de especial respeto y protección, sin perjuicio de la unidad de las lenguas.

  1. En una ley de las Cortes de Aragón se ha de regular el régimen jurídico de las lenguas, su uso en las instituciones de la Comunidad Autónoma, su enseñanza y la delimitación de las respectivas zonas territoriales.

O aquesta altra ?en coherencia con los artículos 3 y 14 de la Constitución y la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, hecha en Estrasburgo el 5 de noviembre de 1992 y aprobada y ratificada por el Estado español el 2 de febrero de 2001?:

  1. El aragonés y el catalán, lenguas propias de Aragón, son oficiales en sus respectivos territorios, que serán determinados por una ley de las Cortes de Aragón. Todas las personas tienen el derecho y el deber de conocerlas y el derecho a usarlas.

  1. Los poderes públicos aragoneses garantizarán la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia y a su plena normalización, así como la protección, el uso normal y oficial, la promoción y el conocimiento del aragonés y del catalán, especialmente en sus respectivos territorios, y potenciarán su utilización en todos los órdenes de la vida pública, cultural e informativa.

  1. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

O, fins i tot, la proposta d?una nova disposició transitòria on s?establís que:

Mientras no se establezca mediante ley de las Cortes de Aragón un régimen jurídico suficiente de protección de las lenguas minoritarias de Aragón, son de aplicación los preceptos de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias que afectan a las lenguas españolas diferentes del castellano cuya oficialidad está reconocida en los respectivos Estatutos de Autonomía.

Paral·lelament, el grup de Convergència i Unió també va presentar també una proposta d?una nova disposició addicional on s?establís, partint dels criteris aprovats per unanimitat en les Corts d?Aragó a la llei de Patrimoni d?Aragó de l?any 1999, que:

La ley de lenguas de Aragón a la cual hace referencia el artículo 7 del presente Estatuto proporcionará el marco jurídico específico para regular la cooficialidad del aragonés y del catalán, lenguas minoritarias de Aragón, así como la efectividad de los derechos de las respectivas comunidades lingüísticas tanto en lo referente a la enseñanza de y en la lengua propia, como a la plena normalización del uso de estas lenguas en sus respectivos territorios.

Tot plegat, com dèiem ha quedat en el no-res i a l?Estatut d?Aragó, com a la seva mare, la Constitució espanyola, el nom de català no apareix per enlloc. Ara només ens queda per veure si hem de trigar quatre anys més perquè s?aprovi la llei de llengües (ara torna a haver-hi eleccions a les Corts aragoneses) i si dotze anys de president socialista i catalanoparlant seran suficients per fer una llei ?digna? o tot acabarà amb una llei de mínims que pretendrà tancar el tema, però que, en cap cas, garantirà la igualtat jurídica del català en respecte a l?espanyol.


[1] En el punt 2 de l?article 3.

[2] Cal destacar que l?actual president del govern d?Aragó és el catalanoparlant Marcel·lí Iglésias Ricou. Nascut a Bonansa, a la part de la Ribagorça que pertany a l?Aragó, ha estat alcalde del PSOE (és militant d?aquest partit des del 1980) en aquest municipi. També ha estat president de la Diputació d?Osca i diputat a les corts aragoneses (des de 1991). Després de les eleccions autonòmiques, gràcies al pacte de coalició amb el PAR, fou elegit president d?Aragó, càrrec que actualment ocupa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!