El pols de la llengua als Països Catalans

L’editorial Cossetània de Valls acaba de publicar el llibre de Hassan Akioud i Eva Castellanos Els amazics. Una història silenciada, una llengua viva. Es tracta d’una obra que ens permet fer una aproximació a una de les nostres cultures veïnes, una cultura que, a més, és la pròpia de la meitat dels marroquins que viuen entre nosaltres.

És indubtable que a Catalunya la llengua i la cultura amazigues desperten un interès especial, ja que el paral·lelisme entre amazics i àrabs d?una banda, i catalans i espanyols és més que evident. Cal tenir present, a més, que ben bé la meitat dels marroquins que viuen a Catalunya són de llengua familiar amaziga i no són, per tant, àrabs. Una prova d?aquest interès ha estat la publicació d?obres com La llengua rifenya. Tutlayt tarifit (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1995); Diàlegs, els amazic (Barcelona: CIEMEN, 2003); El berber -dins de la col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català- (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003); Els llibres de la Nur / Idlisen n Nur català- amazic (Barcelona: Punt d?Intercanvi, 2005 -veugeu l’entrada de 30 de desembre d’aquest mateix bloc); o la recent Guia de conversa universitària amazic-català (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006).

El llibre que presentem és en la línia del que ja féu el CIEMEN l?any 2003: es tracta d?una obra de divulgació per a un públic no especialitzat i, tal com indiquen els seus autors, una obra que vol donar veu a una llengua i a una cultura que, tot i que han estat constantment silenciades, es mantenen tossudament vives. Els dos autors són membres de l?associació catalanoamaziga Itran (Hassan Akioud és professor d?amazic i d?àrab, i presentador de l?informatiu amazic de BarcelonaTV; i Eva Castellanos és antropòloga).

En el llibre es fa, d?entrada, un repàs a les zones on es parla la llengua amaziga (repartides en 10 estats africans, 11 si comptem la colònia de Melilla, que depèn de l?Estat espanyol). Seguidament, es fa una introducció a la història del poble amazic, des dels seus orígens, amb els pobles protoberbers, passant per la cristianització, la resistència a l’islam, la islamització, l’arabització, la colonització europea, la resistència contra l’ocupant (només cal recordar la insurrecció del mític Abd el-Krim), fins a la renaixença amaziga, que té, com a data simbòlica, el 20 d’abril de 1980, quan la policia algeriana va assaltat la universitat, diverses fàbriques i l’hospital de Tizi-Ouzu, la capital de la Cabília, arran de les protestes que els amazics havien fet arran de la prohibició d’una conferència sobre poesia cabilenca.

En un segon capítol, s’analitza la cultura amaziga sota l’islam, i s’expliquen dos processos diferents que, a voltes, s’han confós: arabització i islamització. Més enllà de la llengua, s’analitzen diversos aspectes com la música, l’arquitectura, el paper de la dona, el dret… El capítol acaba amb un apartat dedicat a l’emigració amaziga a Europa, amb una especial referència a l’arribada a Catalunya.

El tercer capítol és dedicat a la llengua amaziga: se’n fa una breu història social, se expliquen les característiques generals de la llengua, es parla de l’escriptura (de l’alfabet propi: el tifinagh; i del paper de l’alifat i de l’alfabet llatí).

El llibre acaba analitzant el reptes de futur de la llengua i de la cultura amazigues (un dels més important és fer una variant estàndard panamaziga) i amb uns interessants annexos que ens ofereixen una cronologia del poble amazic, un llistat de noms propis amazics, un llistat de refranys amazics amb la seva traducció al català, un vocabulari català/amazic, un llistat de centres d’estudis i associacions amazigues i un glossari de termes historicoculturals nord-africans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!