El pols de la llengua als Països Catalans

Com era de preveure, ressucita el tema sempitern de les llengües al sistema educatiu a Catalunya

Ja se sap que el tema del castellà a Catalunya dóna molts vots a l?interior d?Espanya i, també, malauradament, molts vots a la pròpia Catalunya, com hem pogut veure recentment. I com ja era fàcil de preveure el tema estrella de la normalització (de fet, nosaltres pensem que és en l?únic àmbit en què ha reeixit relativament aquesta normalització) es podia convertir ràpidament en un cavall de batalla, tant de Ciudadanos com d?aquells que creuen que hi poden perdre vots.

Anem, però, a fer una anàlisi de la realitat de les dues llengües oficials a Catalunya en l?àmbit escolar. Si bé és cert que el coneixement de la llengua (de la llengua en general) que tenen els nostres alumnes és més baix del que seria desitjable, també ho és que la solució no passa, i més en el cas de Catalunya, per augmentar les hores de castellà. Aquest fenomen, que passa d?una forma igual a la majoria de països del nostre entorn, és molt més complex, ja que caldria parlar de la qualitat dels models lingüístics que senten els nostres alumnes (per part de mestres i professorat, per part dels mitjans de comunicació, per part dels nostres representants polítics…), parlar també del pes de la llengua escrita en la nostra societat, parlar de la tipologia de societat que estem creant (que algú ha titllat de cultura de vídeo-clip) i un llarg etcètera. Un simple augment d?hores de castellà crec, sincerament, que no solucionarà el problema. En tot cas, l?únic que farà és qüestionar l?ensenyament en català a Catalunya i qüestionar sobretot la política d?immersió lingüística i també d?acollida de la nova immigració. En aquest punt, convé recordar que totes les fonts (incloses les del Ministerio) demostren que l?alumnat de Catalunya té el mateix nivell de castellà que l?alumnat de la resta de l?Estat (vegeu http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/pub_rec/docs/quaderns6.pdf).

Sigui com sigui, si voleu tenir dades objectives del coneixement real que tenen els nostres alumnes (de Catalunya) de les llengües catalana i castellana, només cal observar els resultats obtinguts en les proves d?avaluació de les competències bàsiques que el  Departament d?Ensenyament va realitzar durant els cursos 2000-2001 (Educació primària. Cicle mitjà) i 2001-2002 (Educació Secundària Obligatòria. Primer cicle). Únicament analitzarem els resultats dels centres situats en poblacions de més de 100.000 habitants i de nivell socieconòmic mitjà, les quals ens poden ajudar a tenir una òptica de la situació de la majoria del país.

Educació primària. Cicle mitjà

Quadre reelaborat a partir de les dades publicades a Competències bàsiquies. Educació Primària. Cicle mitjà. Curs 2000-2001. Proves d?avaluació. Síntesi de resultats. Barcelona: Departament d?Ensenyament, novembre de 2001.

És evident que cal tenir en compte que les proves de castellà i de català a voltes no es poden comparar (ja que eren diferents), però sí que ens ajuden a veure tendències. Com es pot observar, segons aquestes dades, el percentatge d?alumnat de Catalunya que assoleix les competències esmentades és en 7 ocasions favorables a la llengua castellana, en 2 ocasions és igual en les dues llengües i només en 4 ocasions és favorable al català. Són especialment significatius els percentatges favorables a la llengua castellana en les competències que fan referència a l?expressió oral, que ens dóna moltes pistes sobre quina és la llengua més vital socialment.

Aquest fet encara és més apreciable quan s?observen les dades de l?ensenyament secundari. Fins i tot en les competències bàsiques de les quals no tenim resultats de les dues llengües, es percep que, com en el cas de la llengua oral (L12 i L13), l?expressió en català és clarament inferior a la feta en castellà. De fet, les proves de secundària ens indiquen que mai no hem de valorar el coneixement del castellà que tenen els nostres fills i filles a partir de la nostra experiència com alumnes. Nosaltres només apreníem una llengua, ells, dues. Nosaltres apreníem com si visquéssim a Valladolid, ells aprenen el castellà com a segona llengua i, per tant, el procés és més lent, però arriba allà mateix. A més les dades de secundària (quan encara falten dos anys per acabar l?ensenyament obligatori) ens confirmen, com ja hem apuntat a l?inici, que el nostre alumnat no té més problemes amb el castellà del que tenen els nens i nenes de la resta de l?Estat i del problema que tenen amb la seva llengua pròpia molts alumnes europeus. Cal demanar als pares i mares també una certa paciència en el tema del castellà. Si un nen o una nena de 6 anys del nostre país només parla en català, no és un problema perquè les dades objectives ens demostren que l?acaben parlant. El problema és que, a voltes, per exemple, metges, venedors, etc. no canviïn de llengua davant d?un infant catalanoparlant. Es veu que, per natura, un nen d?aquest país és bilingüe mentre que gent que, a vegades, porta trenta -o més- anys vivint aquí i que, fins i tot, pot tenir una carrera i potser parlar perfectament l?anglès és incapaç de dir ni bon dia en català.

Educació secundària Obligatòria. Primer cicle

Quadre reelaborat a partir de les dades publicades a Competències bàsiques. Educació Secundària Obligatòria. Primer Cicle. Curs 2001-2002. Proves d?avaluació. Síntesi de resultats. Barcelona: Departament d?Ensenyament, març de 2003.

.

I, finalment, només recordar que l?any 1983 el Parlament de Catalunya va decidir que, per capgirar, o com a mínim per frenar, el procés de substitució que el català estava patint, l?ensenyament no-universitari a Catalunya havia de ser en llengua catalana. Juntament a la llengua a l?administració de Catalunya, era un dels pocs àmbits en què el català havia d?esdevenir primera llengua. Malauradament, 23 anys després es pot afirmar, com va fer públicament la consellera Marta Cid ara fa dos anys, que el català encara no és la llengua de molts dels centres del nostre país, especialment a secundària i en segons quines zones del territori.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!