El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

1 de gener de 2020
0 comentaris

Més cròniques negres del català a l’escola

L’any passat vaig publicar el llibre Cròniques negres del català a l’escola, del qual, per cert, encara continuo fent presentacions: la propera, a Ciutat de Mallorca el 10 de gener proper.

Ara bé, malauradament, les cròniques negres contra la nostra llengua continuen ben vives. Heus aquí alguns exemples de l’any passat:

2019 

El ministre francès d’Educació, Jean-Michel Blanquer, critica l’ensenyament immersiu en les llengües dites regionals (maig)

Durant els debats sobre la reforma escolar al Senat francès, el 21 de maig de 2019, acusa les escoles d’immersió en bretó, basc, occità, català, alsacià… de produir infants monolingües en llengua regional en detriment del francès.

Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/bresola-ministre-educacio-frances-senat/ [data de consulta: 30 de desembre de 2019]

 

Una realitat molt complexa (novembre)

“Els professors de secundària es troben, en general, amb tres poblemes: el rebuig del català entre alguns alumnes, l’ús del castellà com a llengua vehicular principal per part d’alguns docents i l’escàs impacte de l’escolarització en l’ús del català per part de la societat. Cada centre, però, té la seva pròpia realitat. Pot ser que el castellà es trobi en les relacions entre l’alumnat i també en el reducte de la sala de professors, o que sigui la llengua principal de docència i de relació.”

Conferència inaugural de Llorenç Comajoan, professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya) a la Jornada “La llengua catalana a l’ensenyament secundari”,  organitzada pel Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona.

 

Armes de foc, sí; conscienciar a favor del català, no… Eivissa i el bullying lingüístic contra el català (novembre)

“El professor de Llengua a qui no deixen tranquil ho és, en concret, de Llengua Catalana. Les senyeres (‘banderes petites’) de què parlo eren espanyoles. El crit adreçat al professor de català pels passadissos era « ¡arriba España!». L’himne cantat a classe, el ‘ Cara al Sol’. I el nacionalisme que il·lustren tots aquests casos és l’espanyol. Ho aclareixo per si algú havia pensat una altra cosa llegint el paràgraf anterior, potser en la creença que el català és l’únic nacionalisme que existeix (o el més abundant, o el més agressiu).

Hi ha un clima enrarit a les aules. No puc parlar de la totalitat dels centres, naturalment, ni de tots els moments ni de tot l’alumnat. Però passen coses tan contradictòries com que al professorat d’un centre se li argumenti sobre la inoportunitat de sensibilitzar sobre la llengua pròpia d’Eivissa mentre les directives d’altres centres no tenen cap inconvenient en portar el seu alumnat a fotografiar-se amb armes de foc [de l’exèrcit espanyol]. Una brutal inversió de valors. Armes de foc sí, llengua pròpia no? A què obeeix aquesta esquizofrènia?”

Article d’Albert Prats Rodríguez al Diario de Ibiza (27 de novembre de 2019). Font: https://www.diariodeibiza.es/opinion/2019/11/28/nacionalisme-les-aules/1107042.html [data de consulta: 30 de desembre de 2019]

 

Globus sonda del PSC contra la immersió lingüística (desembre)

“Per a un determinat nacionalisme, la immersió en català ha estat entesa no pas com un mètode per al domini efectiu d’aquesta llengua per part de les persones castellanoparlants, sinó com la materialització del model monolingüe que alguns somiaven, i això comporta la instrumentalització d’un mètode pedagògic cap a finalitats ideològiques que li són del tot alienes i que el degraden.”

“El govern independentista ha negat la realitat i ha paralitzat propostes de l’equip tècnic del Departament d’Educació, ja que la política lingüística a l’escola forma part de la rivalitat entre JxCAT i ERC i qualsevol desviació de la retòrica del “model d’èxit” porta aparellada l’acusació de botifler.”

“Cal vetllar perquè cap llengua cooficial resti exclosa de l’escola com a llengua vehiculadora d’ensenyaments, per raons d’aprenentatge però també per qüestions afectives i simbòliques.”

Font: Les llengües com a instrument de comunicació i convivència. Resolució del 14è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Barcelona 13—15 desembre 2019 http://www.socialistes.cat/files/Resolucio_de_llengua.pdf [data de consulta: 30 de desembre de 2019]

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!