Unamuno i la llengua catalana

 

Imagen 073

Acabo de veure la pel·lícula Mientras dure la guerradirigida i escrita per Alejandro Amenábar i, certament, m’ha agradat com s’ha tractat el moment d’inici de la guerra del 36 i, sobretot, com n’era de complexa la figura de Miguel de Unamuno.

En aquest bloc de sociolingüística, i fent referència a la complexitat del personatge, volem recordar algunes de les opinions que va dedicar a la llengua catalana i als catalans (ell que era basc… espanyolista):

1908

Unamuno i l’ensenyament en català

«Todo eso del llamado presupuesto de cultura es una maniobra para arrancar á los niños de las escuelas en que se les enseñe el castellano, es una campaña contra la lengua nacional […] la única lengua de cultura que en rigor tenemos en nuestra patria […]. Yo no digo que, hoy por hoy, deba hacer el Estado español lo que el prusiano está haciendo en Polonia para imponer su
lengua, pero tampoco debe permitir que municipios españoles creen escuelas
públicas en que no se enseñe español […]. La imposición de la lengua española es acaso la mayor obra de cultura en España.»

Escrit de Miguel de Unamuno referint-se al nou pressupost de cultura que volia aprovar l’Ajuntament de Barcelona.

 

Unamuno i l’ensenyament del català a no catalanoparlants

«Ni hay que perder de vista que a ese presupuesto de cultura habrían de contribuir todos los vecinos de Barcelona, catalanes y no catalanes, y como todos ellos son españoles justo sería que su rendimiento se emplease en enseñar en español, pero como no todos ellos son catalanes sería injusto se invirtiera en enseñar en catalán.»

 

1932

Unamuno i l’Estatut d’Autonomia

«La llengua i l’ensenyament van ser altres punts en què Unamuno va mostrar una actitud molt combativa. Va pro­testar pel fet que els funcionaris haguessin d’aprendre el català i, pel que fa a l’escola –art. 7–, demanà prioritat per a la llengua castellana en tots els centres d’aprenentatge de Catalunya, i que l’ensenyament oficial fos en aquella llengua. Es va oposar a la universitat autònoma, i va negar atribucions al Govern en matèria d’ensenyament.»

Teresa Abelló (2007). El debat estatutari del 1932. Barcelona: Parlament de Catalunya, p. 93.

 

Per cert, a la pel·lícula els comentaris sobre els catalans són omnipresents, de fet, com en la política actual…

Deixa un comentari