Sobirania lingüística

O també dignitat lingüística…

El 13 de setembre del 2007 el rei que aleshores era el cap de l’Estat espanyol, Joan Carles I, va visitar Girona per participar en el sopar organitzat per la patronal Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (la patronal gironina). Desenes de persones es van concentrar a la plaça del Vi per mostrar el seu rebuig al monarca i en van cremar fotografies. Els mossos d’esquadra van identificar Enric Stern i Jaume Roura, als quals l’Audiència Nacional (de Madrid, és clar) va condemnar a pagar una multa de 2.700 euros cadascun per un delicte d’injúries a la Corona si volien evitar entrar a la presó. Més de 10 anys després, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha fet rectificar la decisió de la justícia espanyola i obliga l’Estat a indemnitzar els dos joves gironins condemnats.

En declaracions al diari Ara, Enric Stern, un dels inculpats, declara:

«Al judici vam explicar tot el que havíem fet i ho vam dir amb el cap ben alt. I ho tornaríem a fer. Malgrat que ens humiliessin per parlar en català, vam dir que havíem cremat fotografies del rei. Vam haver de fer dues sessions del judici, perquè en la primera vam respondre les preguntes en català i el jutge, amb molta prepotència, ens va dir que no ens entenia, quan a l’Audiència Nacional els acusats s’han pogut expressar en altres llengües com el basc, l’àrab, etc. La llengua no havia sigut cap problema perquè s’utilitzaven traductors. La intenció del jutge era humiliar-nos. Va ser dur perquè el judici es va fer igualment, no vam deixar de parlar català, però notaves que la teva veu no valia per a res. Davant d’aquesta situació, vam demanar la nul·litat del judici i es va repetir. La sentència, però, va ser la mateixa».

Què voleu que us digui, Stern i el seu company van mostrar una dignitat lingüística, una sobirania lingüística, que no he sabut veure per enlloc aquests dies. Fer canviar de llengua en un tribunal que vol ser d’àmbit estatal (de fet, podríem dir el mateix en els tribunals que són a Catalunya) és senzillament considerar que els catalanoparlants tenim menys drets lingüístics que, per exemple, els ciutadans estrangers. Claudicar i parlar en castellà és una mostra més de la submissió del poble de Catalunya a un poder supremacista espanyol.

Una dignitat que també han tingut altres joves que han passat per l’Audiència Nacional acusats del mateix (recordo, per exemple, el cas de dos joves mataronins que fa pocs anys també van haver-hi d’anar en estar acusats de cremar una imatge del rei).

Per pensar-hi!

Deixa un comentari