La poesia de l’alguerès Antoni Canu viatja per Catalunya

Durant el mes d’octubre de 2018 la poesia d’Antoni Canu ha arribat a la part continental del domini lingüístic català en dos actes de gran prestigi.

D’una banda, el dia 29 d’octubre s’ha dedicat al poeta alguerès un dels “Dilluns de Poesia” que organitza la Institució de les Lletres Catalanes a Arts Santa Mònica (Barcelona). Els “Dilluns de poesia” obren un espai públic per fer conèixer al llarg de l’any les veus més remarcables de la poesia catalana i internacional a Barcelona. En cada sessió es presenta l’obra d’un poeta que llegeix personalment la seva obra i és presentat per un crític, estudiós o traductor de referència.

D’altra banda, dos dies abans, el dissabte 27 d’octubre al Museu de Sant Cugat, en el marc del 18è Festival Nacional de Poesia que se celebra en aquesta població del Vallès, s’ha presentat el recital poètic “Les illes recordades”, en què, partint de la idea que la literatura catalana té les seves illes: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i, a Sardenya, la ciutat de l’Alguer (un illa dins d’una altra illa) es presenten les veus de poetes de tots aquests territoris de parla catalana: Josep Lluís Aguiló (Mallorca), Antoni Canu (l’Alguer), Carles Fabregat (Eivissa), Maria Teresa Ferrer (Formentera), Pere Gomila (Menorca), Franca Masu (l’Alguer) i Maria Victòria Secall (Mallorca).

Recordem qui és Antoni Canu. Nascut a la població d’Ocier (Otier en sard) l’any 1929, la seva llengua d’origen és, per tant, el sard logudorès. A l’edat de 10 anys arriba a l’Alguer, on fa seva la llengua del país d’adopció, com ell mateix explica: “la llengua que jo estim deliciosament s’és apropiada de la mia ànima i n’ha fet lo seu instrument”. Casat amb una algueresa de “raça”, a partir del 1985 i per aprofundir en el coneixement escrit del català, assisteix a l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu.

El 1990 comença a utilitzar el català com a llengua poètica. Antoni Canu ha publicat quatre reculls de poesia: Poesies (l’Alguer: Edicions del Sol, 1995); En l’arc dels dies (l’Alguer: Edicions del Sol, 2000); Nou Cant (l’Alguer: Edicions del Sol, 2007); Les mies mans (l’Alguer/Roma: Edizioni Nemapress, 2014).

L’any 2008 l’editorial barcelonina Fasolcat publicà Les veus de l’Alguer. Vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu i l’any 2009 Antoni Canu. Itinerari Poètic, on es recollia la, fins aleshores, obra completa del poeta alguerès (els tres primers reculls més algunes poesies que en aquell moment eren inèdites). El llibre anava acompanyat d’un CD, amb poemes d’Antoni Canu: alguns cantats i musicats per cantants i compositors de Catalunya, de l’Alguer i de Sardenya; altres amb la veu del poeta mateix. El 2013, quinze poesies d’Antoni Canu són incorporades en l’antologia La Tercera Illa. Poesia catalana de l’Alguer (1945-2013), publicada a Edicions Saldonar de Barcelona i a cura de Joan-Elies Adell. El 2016, les seves poesies (algunes encara inèdites) són incloses al prestigiós Almanacco dei poeti e della poesia contemporanea, publicat a Rímini per Raffaelli Editore.

La seva obra ha estat àmpliament reconeguda a l’Alguer, a Sardenya i a l’Estat italià. Ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els primers caldria destacar el Concurs Nacional Dialectal G. Modena (1991); secció dialectal del Massimiliano Kolbe (1992); Concurs Nacional Luci di Poesia (1993). I entre els darrers, el més important de Sardenya, el premi Ozieri (2014), i el de la Biennal de la poesia d’Spoleto, a l’Úmbria, secció internacional (2015). El 2017 guanya el premi Rafael Sari 2017, en aquest cas a l’Alguer.

La poesia d’Antoni Canu s’ha presentat a diverses poblacions de Sardenya, d’Itàlia i dels Països Catalans (Perpinyà, la Vila d’Eivissa, Es Castell –Menorca–, Barcelona, Mataró, Vilafranca del Penedès, Capellades, Arenys de Mar, Arenys de Munt…).

Deixa un comentari