Quan les víctimes esdevenen botxins (i, sobretot, els botxins, víctimes)!

Fa anys que en el discurs sociolingüístic de la societat catalana en general ha arrelat la idea que tant el català com el castellà són llengües pròpies de Catalunya i cap s’ha d’imposar a l’altra. És més, fins i tot, s’ha volgut fer creure, per part de certs grups polítics, que ens havíem passat amb això del català. Per aquest motiu, s’han rebuts atacs jurídics i mediàtics en els pocs, poquíssims, àmbits en què el català havia esdevingut primera llengua (escola –i encara amb molts matisos–, mitjans de comunicació públics –i no parlarem del model d’ús de la llengua–, retolació de carrers i poblacions –encara que hi hagi ajuntaments com el de l’Hospitalet per als quals 35 anys després de la Llei de normalització lingüística sembla que el tema no vagi amb ells i mantenen els noms en castellà de molts carrers i places). Lluny queden ja els discursos que feia la sociolingüística més combativa o fins tot l’esquerra independentista segons els quals s’havia d’impugnar l’ús de l’espanyol si es volia garantir la continuïtat històrica de la llengua catalana. Si hi ha dues llengües que serveixen per a tot i per a tots els casos, no dubteu que a la llarga, o no tant a la llarga, una de les dues tendirà a la desaparició (la que la gent percebi com a menys útil).

Doncs bé, aquest discurs sembla que ara s’hagi traspassat a la política quan es parla del referèndum. Em fa la sensació que es vol que les víctimes siguin els “pobres” alcaldes socialistes que no deixen votar en el seu municipi i no els més de 700 alcaldes cridats a citar per la fiscalia, les persones identificades per encartellar o difondre material vinculats al referèndum, els directors de mitjans de comunicació amenaçats judicialment, els milers de voluntaris que s’han ofert per al dia de les votacions, les empreses que fan feina per al Govern en el tema del referèndum, els ciutadans que aniran a votar als quals des de les instàncies judicials de Madrid ja se’ls ha avisat que col·laboraran en un delicte… Un altre cop tot a l’inrevés i fer veure a la víctima que és el botxí… Però, és clar, què es pot esperar d’un Estat per als quals votar és antidemocràtic… (i amb això coincideixen tants els de dretes com els, suposadament, d’esquerres).

Deixa un comentari