El pols de la llengua als Països Catalans

Les relacions entre els diversos pobles que trobem en la nostra part del Mediterrani han estat, històricament, molt i molt intenses. No ens pot estrany, per exemple, l’existència de molts cognoms d’origen itàlic a terres catalanes[1]  (Bozzo, Dòria, Galiana, Crespí, Rigo, Orlandis, Pisà, Genovès, Llombard…), com tampoc no et pot sorprendre que el cognom “catalano” es trobi escampat per tot l’actual Estat italià (podeu consultar: http://www.mappadeicognomi.it/index.php?sur=catalano&s=Genera).

En aquest sentit, Sardenya és el punt central d’aquestes relacions humanes. A part de la influència immensa del català en els parlars sards, també cal recordar que es conserven uns quants cognoms catalans: Aymerich, Cardona, Roych/Roich/Rojch, Garau, Canelles/Caneglias, Elies/Elias, Cavalleri, Graneri, Palau, Ros… Població catalana s’instal·là, a part de l’Alguer, a ciutats com Sàsser o Càller.

En altres punts d’Itàlia també hi hagué una presència de població catalana important,  com, per exemple, a Sicília, amb un nombre significatiu de famílies nobles catalanes.

Cal citar, a més, un altre contingent de població d’origen català molt i molt oblidat: la dels jueus (hebraics) catalans (o també catalans d’origen hebraic) que foren expulsats de la Corona catalanoaragonesa el 1492. En aquesta data també foren expulsats, òbviament, els jueus algueresos. Aquests jueus catalans s’instal·laren al nord d’Àfrica, a Liorna[2] (d’aquí la famosa frase “qui va a Liorna no torna”), a Roma i a Nàpols (d’on foren expulsats, però, a mitjan segle XVI)…

A causa de l’arribada de la població hebraica procedent dels regnes hispànics (no només hi arribaren jueus catalans, sinó també els procedents del Regne de Castella), la comunitat hebraica de Roma va créixer considerablement, i hi van haver cinc escoles, una per a cada comunitat jueva:  Scuola del Tempio (que era la de població jueva romana), Scuola Nuova (la de la resta dels Estats pontificis, ja que Roma era l’única ciutat on tenien dret a viure, tret d’Ancona) i les  Scuola Siciliana, Scuola Castigliana i Scuola Catalana, que eren de ritus sefarditai que es corresponien a tres dels regnes de la Corona hispànica. Per aquest motiu, a Roma encara hi ha la piazza delle Cinque Scuole.

Quant de temps aquells catalans jueus van conservar la llengua catalana? Es van integrar lingüísticament amb el grup sefardita majoritari numèricament (el castellà)? Van aprendre ràpidament la llengua dels jueus locals? No tenim respostes, però sí que sabem que la seva presència, si més no, queda reflectida en el nom d’un dels carrers de Roma, urbanitzat després de l’enderroc de 1870, quan es van eliminar els murs del ghetto i quatre de les illes de cases més velles, i en record d’una d’aquelles comunitats que arribaren al ghetto romà al final del segle XV.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!