Ai la Franja!

Jornada a la Franja

Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de la Franja posaven en evidència que, sense una política lingüística a favor de la llengua, no hi ha futur per al català.

També es va fer evident que el procés de substitució de la llengua a la Franja ha avançat en els anys darrers com mai i, ara, per primera volta, podem trobar xiquets de família catalanoparlant que es parlen entre ells en castellà… El mite que la franja era el lloc del país amb un percentatge més alt de catalanoparlants es desmunta per moments… Només uns exemples: una metgessa catalanoparlant del Matarranya que sempre ha parlat en català als pacients catalaloparlants, ara canvia de llengua davant d’aquests pacients perquè té una infermera que no entén la llengua del país on treballa; en el restaurant no dinàrem, propietat de fragatins catalanoparlants, la cambrera, d’origen argentí, afirmava que ella no tenia per què entendre el català o el fragatí perquè era a Espanya i a Espanya es parla espanyol… Si voleu són anècdotes, però anèctodes sociolingüísticament molt significatives…

Particularment, a més, sentir el que ens van explicar una mare del Matarranya i una professora de Fraga sobre les dificultats de l’ensenyament del català i en català em va fer pensar en debats que al Principat es van fer fa trenta anys, agreujats pel fet que el discurs oficial (aragonès) diu que cal aprendre català a la Franja per si es va a estudiar o a treballar a “Catalunya” i no perquè sigui la llengua pròpia del territori, la llengua en la qual es pugui viure en el país…

Si no canvien (canviem) les circusmtàncies polítiques, els sociolingüístes del futur descriuran aquest començament de segle com el de la gran reculada del català a molts dels territoris històrics. Enmig, és clar, del cofoïsme dels principatins que, com ahir vam constatar, s’esparveren quan senten el Pau Vidal dir veritats com un temple de la situació de la llengua: la situació del català al Principat tampoc no és per tirar coets, però això és tot un altre tema…

Deixa un comentari