Em dic Paco…

Fa quasi vint anys, vaig publicar, conjuntament amb Montserrat Massip, un dossier didàctic basat en l’obra d’Enric Larreula Em dic Paco

En Paco és un noi, fill d’immigrants, que viu a Catalunya, concretament a Ciutat Badia (encara no es deia Badia del Vallès). Passa els estius a Cañete de las Torres (Andalusia). Amb el pas de l’escola d’ensenyament primari, a Ciutat Badia, a l’institut de Sabadell, hi ha alguns canvis: la manera com els seus companys el consideren, els raonaments que es fa sobre els seus orígens, les relacions amb els seus pares i el seu germà -l’Antonio-, les inquietuds lingüístiques, el professorat de l’institut, la colla d’amics, les noies, l’ecologisme…

A l’estiu, en Paco fa una estada al Camp de Treball d’Espolla, amb els seus amics de l’institut: coneix el tema de les tortugues en perill extinció i el programa per reintroduir-les en un espai natural protegit, i creix el seu interès per la natura.

I comença el segon curs a l’institut. La colla d’en Paco -o en Francesc- s’assabenta que volen urbanitzar Queraltiu, un espai protegit on encara es poden trobar llúdrigues. Aquest tema els preocupa molt i decideixen fer alguna cosa, amb els consells de la Neus (directora del Camp de Treball d’Espolla) i amb la planificació d’en Marcel (un xicot que van conèixer també al camp de treball, més gran que ells).

Arriba el dia d’actuar a Queraltiu. Allò que en principi era una idea carregada de bona intenció es complica i acaba en un desastre.

Tema:

Enric Larreula utilitza en aquesta obra els dos puntals temàtics de la seva producció literària: la llengua i la terra.

La llengua catalana i la societat en què es desenvolupa és, però, l’eix de l’obra. I és mitjançant els personatges i les diferents situacions en què aquests es troben que aquest tema queda més perfilat: la llengua i la immigració, les actituds sociolingüístiques, les actituds polítiques i socials davant la llengua, la integració…

Els altres grans temes són l’ecologisme -la terra, els animals, els incendis forestals, el patrimoni natural, la natura en general-, i la història (el seu patrimoni) i geografia dels Països Catalans.

Complementen aquests dos eixos altres temes que estan molt lligats als nois i noies d’aquesta edat: la justícia real que afecta els joves, el codi penal; la solidaritat entre amics; els estudiants -el seu futur, la seva relació amb el professorat-; tipologia de famílies dins d’una mateixa societat; actituds de pares i fills…

Personatges

Els personatges d’Em dic Paco… sembla que hagin estat triats un per un per poder simbolitzar, cadascun d’ells, un aspecte relacionat amb els dos temes centrals. N’hi ha molts i tots ofereixen un matís, una tendència, unes opinions diferents, la qual cosa fa que, entre tots, ens donin una visió global respecte dels temes que se’ns plantegen.

En Paco és el protagonista. Es tracta d’un personatge que evoluciona al llarg de l’obra, sobretot respecte als dos temes clau, ja esmentats: llengua i natura. I, lògicament, en aquesta evolució hi aporten alguna cosa tots els altres personatges, tant la seva família (el pare i la mare, el “tío Andrés”, l’Antonio) com els seus amics (la Marta, en Dani, en Marcel, l’Àngel, l’Aurora, en Quim…). Fins i tot hi tenen un paper molt destacat la Teresa (professora de l’institut) i la Neus Sandoval (del Camp de Treball).

Tots aquests personatges són força diferents entre ells, tant des del punt de vista ideològic com generacional, social i, evidentment, lingüístic, la qual cosa dóna molta riquesa a l’obra.

Suggeriments didàctics

1. L’obra permet fer un treball de sociolingüística força ampli, si tenim en compte tots els elements que hi podem trobar:

a) Tipus de personatges segons la llengua que utilitzen: personatges que parlen sempre en català, personatges que parlen sempre en castellà i personatges que parlen en català i en castellà, segons la situació. b) Situació de la llengua a Catalunya en tots els àmbits: familiar, ensenyament, mitjans de comunicació, àmbits públics…

c) El fenomen de la immigració.

d) El bilingüisme.

e) …

La informació, tant la que es pot trobar al llibre com la que els alumnes poden deduir a partir d’enquestes o a partir de dades recollides a biblioteques (més la proporcionada pel mateix professorat), pot ser el motiu per fer un treball sociolingüístic ajudat per l’estadística (hi pot col.laborar el professorat de matemàtiques).

2. A Em dic Paco… la llengua que utilitzen els personatges és molt important per a la seva caracterització. Com que en la majoria de situacions aquests es troben o bé entre la família o bé entre els seus amics, la riquesa de la llengua quant a varietats no formals queda molt palesa. Val la pena fer un estudi de les expressions i frases fetes que apareixen en els diàlegs. A més, és un exercici que pot ajudar molt a treballar la llengua oral.

3. L’obra està estructurada en dos temps clarament diferenciats i que es van alternant: l’acció actual (escrita en lletra rodona) i el passat del protagonista (escrit en cursiva). Per tant, és un bon exercici que els alumnes converteixin el text en una novel·la resumida d’estructura lineal. Fins i tot proposem un exercici invers: a partir d’una narració curta lineal, imitar l’estructura d’ Em dic Paco…

4. Convertir la novel·la en teatre. L’acció acaba amb els fets de Queraltiu. Podem imaginar que es jutja en Paco per aquests fets i convertir el judici en una obra de teatre. Els alumnes triaran un personatge cadascun. A més, s’haurà d’escollir un jutge, un advocat defensor, un fiscal i un tribunal popular. Una vegada distribuïts els papers, caldrà transformar en explicacions i diàlegs entre els advocats i els testimonis allò que a voltes ens explica el narrador i a voltes són pensaments d’en Paco. I ja es podrà muntar el judici: s’ha de decidir si és culpable o no de l’incendi de Queraltiu.

5. Es pot fer també una sortida a Les Alberes. Un cop allà, es pot tractar el tema de la Catalunya Nord i, per tant, el tema dels Països Catalans. La sortida també permetrà a l’alumnat, com a en Paco, conèixer espais naturals i animals protegits, tema que es pot aprofundir amb l’ajut del professorat de Naturals.

 

Deixa un comentari