El pati com a espai comucatiu d’aprenentatge

Aquest és el nom d’un material que acaben de publicar Georgina Capell, Maria Pau Teixidor i Carla Rosés, tres estudiants de la Universitat de Girona que van fer la seva estada de pràctiques a la Bressola de Sant Galdric i durant la qual van desenvolupar aquestes propostes per treballar la llengua a l’hora del pati. Posteriorment, ha estat editat per la Universitat de Girona i la Universitat de Perpinyà en el marc de projecte transfronterer CulturPro.
Un fitxer amb més d’un centenar de jocs i danses per a treballar la llengua catalana de manera lúdica. Cal dir que les tres autores provenen del món de l’esplai, cosa la qual, segurament, els ha donat l’experiència necessària per buscar totes aquests activitats.  Sens dubte, aquest és un material que pot ser molt útil per a dinamitzar estones de pati i per organitzar activitats en moments de lleure, en l’àmbit escolar o extraescolar.
Tot i que no és a la venda (potser no seria mala idea!), Cesc Franquesa, director pedagògic de la Bressola, ha assegurat que, si alguna escola està interessada a aconseguir-ne un, només cal que es posi en contacte amb la Bressola (correu electrònic: escoles@bressola.cat) o amb la Universitat de Perpinyà.
(…)

Realment, entendre que l’educació va més enllà de les classes, que el pati, per exemple, ens dóna unes oportunitats educatives potentíssimes, és una de les lliçons, entès en el millor sentit possible, que les escoles de la xarxa de la Bressola de Catalunya Nord donen a la resta de centres educatius del país (entenguis la resta dels Països Catalans) que segueixen (o que haurien de seguir) un programa d’immersió lingüística. De sempre, m’ha meravellat sentir que en els patis de les Bressoles (inclosa la de secundària) la llengua majoritària és el català, amb uns mestres que es barregen amb els seus alumnes, que juguen amb ells, que hi interactuen constantment… Ja sé que els pares hi porten els fills com a opció personal (no sempre, però, per motius estrictament lingüístics) i que els mestres i professors que hi treballen tenen un plus de país (i de defensa de la llengua i la catalanitat) que malauradament no es pot demanar en un sistema com el de, per exemple, el Principat de Catalunya… Però què caram, fan una feina magnífica de la qual s’hauria d’aprendre… I, sobretot, s’hauria d’intentar formar en aquesta línia els nous mestres que sorgeixen de les universitats d’aquest país. Com, de fet, ha passat amb les autores d’aquest material que, recordem, consta d’un centenar de jocs, cadascun dels quals compta amb una fitxa on es detalla l’objectiu, l’edat, l’organització, els materials, l’espai, la durada i, molt interessant, el vocabulari que es treballa…
Una feina magnífica, que, certament, hauria d’atraure l’interès dels docents dels sud i dels seus formadors…

Deixa un comentari