El pols de la llengua als Països Catalans

En aquests dies darrers, la mobilització de la comunitat educativa de les Illes en contra del tractament integrat de llengües (en principi, en defensa de la immersió lingüística en català) i en defensa de l’ensenyament públic, ha fet despertar una onada de solidaritat també al Principat de Catalunya i del País Valencià.

De fet, com es deia el poema Jo sóc català del mallorquí Pere Capellà, referint-se a mallorquins i a “catalans”, “en les hores greus us dàreu les mans”. I està molt bé que sigui així, perquè vol dir que el vincle que ens ha unit encara és viu. Dit tot això, però, per més bona fe que es tingui, els catalanoparlants que no som ni de les Balears ni de les Pitiüses no podem caure en l’error de parlar de “ses Illes”, amb un ús que es percep com a paternalista o d’ignorància lingüística…

Però expliquem-nos una mica més…

Efectivament, cal recordar que a les Illes Balears i Pitiüses  (tret de Pollença) hi ha dos tipus d’article, com en català medieval, un d’ús més col·loquial (es, sa, ets, ses…) i un d’ús més literari, més formal, que és el que sempre s’ha escrit, s’ha usat des de les trones de les esglésies –en les homilies dels capellans–, que s’utilitza fins i tot en els usos més col·loquials, més informals, quan ens referim a conceptes diguem-ne importants: la mar, el Papa, el bisbe, la Seu, la pagesia, la Rambla, la Terra, el món, el nord, el sud…, el nom de les hores (per exemple, les dues) i en expressions com fer la bona, l’endemà, l’any 2013, l’any que ve, a la baixa, a la fresca, a la dreta, a l’esquerra, a la menuda, a l’engròs… Per tant, les Illes són les Illes i no ses Illes…!

En aquest sentit, cal recordar que també hi ha articles salats (nom amb el qual es coneix aquest article) als Països Catalans peninsulars: a Cadaqués, on és usat per diverses generacions –de fet, sembla que la transmissió de pares a fills es va aturar els anys 80 del segle passat–; a Begur, Calella de Palafrugell i Tossa de Mar, on el seu ús es limita a pescadors molts grans que l’utilitzen en àmbits relacionats amb el mar o la família); i, finalment, a Tàrbena, al País Valencià, a la comarca de la Marina Baixa, on encara és molt viu en totes les generacions –recordem que aquesta població, així com la Vall de Gallinera, on ja s’ha perdut l’article salat, varen ser repoblades per mallorquins durant el segle XVII.

Antigament, aquest article estava molt més escampat. En èpoques recents, l’article s’usava en el nord-est del Principat de Catalunya, des de Blanes fins a pobles interiors de l’Empordà, i, com hem vist, a la Vall de Gallinera, al País Valencià. En èpoques més antigues, sembla que, fins i tot, es va usar durant l’edat mitjana a zones del català nord-occidental. Topònims que ens recorden la presència d’aquest article fora de les zones on s’ha usat més recentment: Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Collserola (coll de l’Erola), Sant Esteve Sesrovires…

Si us interessa el tema:

·         Busquets, Núria. El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!