Però això, mireu, encara és més del que fan la majoria d’empreses, siguin públiques, semipúbliques o privades, d’abast estatal… El problema és més grotesc: hi apareixen cinc llengües: l’espanyola, la basca, la catalana, la catalana 2 (és a dir, la versió valenciana) i la gallega.
I mare de déu quins esforços han de fer per diferenciar les dues versions del català…
Recordem, a més, que l’IEC, quan fa referència als demostratius, destaca que, en el sistema d’oposicions díctiques, són pròpies de l’àmbit general tant la distinció de dos graus (aquest, aquell) com la de tres (aquest, aqueix, aquell). Són pròpies de l’àmbit general les formes aquest (pron. aquest, aquet) – aquesta, aqueix – aqueixa, aquell – aquella, i els plurals aquests (pron. aquests)/aquestos – aquestes, aqueixos – aqueixes, aquells – aquelles; açò, això, allò, i també ací, aquí, allí/allà. És propi de l’àmbit general mantenir la pronunciació aquest davant mots començats per vocal o per h-: aquest amic, aquest home. Són pròpies de l’àmbit restringit les formes este (pron. este, est) – esta, eixe (pron. eixe, eix) – eixa, i les de plural estos – estes, eixos – eixes, característiques dels parlars valencians i d’alguns altres nord-occidentals, i la forma aqueis (plural de aqueix), característica dels parlars baleàrics.
Segur que els amics de “Correos” van tenir en compte aquestes orientacions de l’IEC… Segur segur que tan respectuosos com són amb la diversitat aviat incorporaran les versions en extremeny, castellà aragonès, panotxo i en dues o tres versions de l’andalús…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!