El pols de la llengua als Països Catalans

Llegeixo amb un cert astorament que Ciutadans/Ciudadanos es vol implantar al País Valencià. Ho sento, però, de debò que tot plegat em sembla un insult a la intel·ligència…

Un partit que basa el seu discurs en l’atac al nacionalisme català, a la denúncia sobre una suposada opressió de l’espanyol a Catalunya… no deixa de ser curiós que intenti implantar-se en un lloc com el País Valencià, on, com tothom sap, el castellà és perseguit, a la televisió pública només s’emet en català, l’ensenyament és únicament en la nostra llengua, a l’adminstració tot és únicament en català, hi ha poblacions -com Alacant o Bendidorm- on no se sent ningú parlar en la “llengua espanyola comuna”, a la toponímia no es tradueixen a l’espanyol els noms (la qual cosa provoca que els turistes s’equivoquin de lloc, és clar)… Sort tenim que C’s podrà posar fre a la desaparició de l’espanyol al sud dels Països Catalans i aturarà l’independentisme pancatalà…

Imatge: A Sant Rafel del Maestrat (o del Riu), un poble del  Baix Maestrat, a la mateixa ratlla imaginària que fa de frontera entre el País Valencià i el Principat e Catalunya, ja podem comprovar que el castellà és una llengua perseguida al sud de la nostra comunitat lingüística (si no fes pena, ràbia, fàstic, tot plegat semblaria una opereta).

Però la cosa encara és més curiosa… Segons sembla, aquest partit busca, en el seu discurs, pouar vots d’un partit socialista en hores baixes i que, en el cas de Catalunya, acusen d’acceptar la “deriva” independentista (vaja, estem parlant d’un partit espanyolista de centre, complementari, per tant, amb un PP que és un partit espanyolista de dretes). Així, no ens pot estranyar que aquest espanyolisme els faci parlar, a la seva pàgina web (i en aquest cas només en espanyol), d’un comitè territorial de “Levante” (ja sabem, per tant, on tenen el seu punt de referència), que inclou les agrupacions, d’una banda, d’Alacant, Múrcia i Albacete (en la línia més dura, per tant, del segregacionisme que havia deixat entreveure el PP), i, d’una altra, València i Castelló (és evident que en els cinc casos ens refereim a l’àmbit territorial de les províncies, la divisió territorial en què segurament se sent més còmode aquest partit).

En el cas del País Valencià, però, haurà de disputar-se el pastís espanyolista no PP amb UPyD, que ja tenen com a diputat per València a les corts espanyoles un personatge com l’actor valencià Toni Cantó, que transpua autoodi per tot arreu.  Ja ho diu la cançó:

Què té aquesta terra nostra

que congria traïdors:

diputats i senadors,

hi ha mestres i professors

i també el senyor rector

i aquets són els pitjors.

Els diuen que són senyors

i sols els tenen per mostra.

Semblen tots triats a posta.