El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

8 de desembre de 2012
0 comentaris

Xavi Castillo a la sala Muntaner: un poquet d’aire fresc valencià

Ara fa just un any, també a la sala Muntaner de Barcelona, Xavi Castillo, ànima del grup teatral del País Valencià Pot de Plom, presentava el seu espectacle “Això ho pague jo“, un monòleg on satiritzava sense pietat ni concessions la política valenciana (com ell mateix deia, l’actualitat li donava tants elements que “era un no parar” i una demostració que la realitat pot superar qualsevol ficció).

Ara torna (fins al dia 13 de gener!) amb l’espectable “Veriueu-ho“, en el qual torna a posar en evidència tant la política valenciana com, també, la política que  apliquen contra el Principat els defensors de l’Espanya eterna. De fet, l’espectacle és la versió teatralitzada del programa del mateix nom que s’ha pogut seguir per Vilaweb.

Vaig descobrir la companyia Pot de plom i en Xavi Castillo en un Culturaviva, aquella jornada de revindicació de la cultura catalana que organitzava la CAL, en aquest cas a la ciutat d’Amposta. Després els he pogut veure dos cops a Alcoi, en representacions organitzades per Escola Valenciana, i dos cops més a Barcelona (a la sala Muntaner) i us asseguro que en totes les ocasions el que ha estat un no parar és el riure sobre una realitat que, si no fos per plorar, només es mereixeria que ens n’enfotéssim (i perdoneu el mot).

Gran coneixedor de les tècniques del teatre de carrer, de proximitat, Castillo ens endinsa en el món de personatges corruptes o en procés de demostrar que ho són (per cert, un descoberta divertida: Manuel Bustos, seguint la tònica valenciana, també és del País Valencià, encara que de la zona castellanoparlant), grotescament anticatalanistes (com la Fallera Major de la ciutat de València) o de polítics que, clarament, tenen una vocació teatral sense límits, com podria ser el cas del ministre Wert (atenció a com “pronuncia” el nom en Xavi Castillo)…

En definitiva, un espectable sa, saníssim, divertit, agosarat, valent, sense matisos (com a bon valencià), directe, participatiu (però sense patir!), sense embuts (encara que el Xavi se’n posi sovint al cap -rient-se del Cirque du Soleil), no apte per a militants recalcitrants del PP, de C’s, de l’espanyolisme ranci… ni de seguidors acrítics de la jerarquia catòlica…

Si no sou de la tropa anterior, no us el perdeu, l’espectable,  i, si més no, eixirem amb un somriure després de parlar de la nostra realitat… Que ja toca!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!