Tots els fronts oberts: aquest cop sí que van contra la immersió

La sentència que s’acaba de publicar avui per part del Tribunal Supremo és, sens dubte, la més dura que s’ha pronunciat contra la llengua catalana a l’ensenyament. Es “carreguen”,  literalment, tota la referència al paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i anul·len la implementació de metodologies d’immersió lingüística (cosa la qual encara no s’havien atrevit mai a dir explícitament), i, a més, afecta tot el sistema educatiu (si més no, a tota l’educació infantil de segon cicle, 3-6 anys) i no atén només peticions de particulars…

En el cos de l’apunt podeu veure quins punts del decret 181/2008, de 9 de setembre, que va establir l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, han estat declarats nuls…

I ara què? D’entrada, suposo que recórrer (recordem que aquesta sentència és, a la vegada, un recurs de cassació interposat contra una sentència del Tribunal Superior de Catalunya que desestimava el recurs contenciós administratiu que s’havia presentat contra aquest decret de la Generalitat) i anar alentint un procés que, per a Espanya i l’espanyolisme, només té un camí: acabar amb el català com a primera llengua de l’ensenyament, un dels pocs -poquíssims- àmbits en què encara ho és i l’únic que garanteix la igualtat d’oportunitats lingüístiques  per a tots els ciutadans… I, recordem-ho, l’únic que ha frenat un xic el procés de desaparició de la nostra llengua… Per una altra banda, el cert és que la Llei d’educació de Catalunya avala la política lingüística de la Generalitat, ja que, aprovada un any després d’aquest decret (el 2009), no recorreguda en els punts que fan referència a la llengua, continua sent el nostre marc legal vigent, i recordem que diu explícitament, en el seu article 11: “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”. En quin preocupant atzucac jurídic ens han posat aquests jutges (i les forces polítiques que avalen aquest joc contra la llengua, aquí i a la resta dels Països Catalans!.


El Tribunal Suprem ha declarat nuls els següents articles, apartats i incisos:

Article 4

Llengua

4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació i comunicacions amb les famílies.

4.2 L’aranès, variant de la llengua occitana, s’imparteix a la Vall d’Aran d’acord amb el que determinin el Consell General de la Vall d’Aran i el Departament d’Educació.

4.3 Els nens i les nenes que cursin el segon cicle de l’educació infantil tenen el dret a rebre l’ensenyament en català i a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual. En qualsevol cas es respectaran els drets lingüístics individuals de l’alumne o alumna, d’acord amb la legislació vigent.

4.4 En funció de la realitat sociolingüística de l’alumnat, s’implementaran metodologies d’immersió lingüística de la llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne l’aprenentatge. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de què disposi el centre, s’arbitraran mesures de traducció en una de les llengües d’ús familiar per al període d’acollida de les famílies procedents d’altres països.

4.5 Com a part del projecte educatiu, els centres han d’elaborar un projecte lingüístic que estableixi les pautes d’ús de la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa. Aquestes pautes d’ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric.

4.6 Quan el context sociolingüístic escolar ho permeti, s’iniciarà, especialment en el darrer curs del cicle, una primera aproximació a l’ús oral d’una llengua estrangera.

Article 10

Autonomia pedagògica i organitzativa

10.1 Cada centre educatiu, d’acord amb la seva autonomia pedagògica i organitzativa, ha de concretar en el seu projecte educatiu els principis pedagògics i organitzatius propis del centre i el projecte lingüístic, en el qual s’expliciten les accions educatives per aconseguir la normalització en l’ús de la llengua catalana en totes les actuacions docents i administratives i el tractament de les diferents llengües en el centre.

Article 14

Alumnat nouvingut

14.1 La incorporació a qualsevol dels cursos que integren el segon cicle de l’educació infantil d’alumnes procedents de sistemes educatius estrangers s’ha de fer tenint com a referent la seva edat.

14.2 Els centres han d’elaborar un pla d’acollida que reculli el conjunt d’actuacions que es duran a terme per atendre adequadament aquest alumnat dins l’entorn escolar i, en la mesura de les seves possibilitats, facilitar-li la integració a l’entorn social. Les actuacions han de seguir les directrius marcades en el projecte educatiu de centre i en els altres documents de gestió que el despleguen.

14.3 A fi de procurar la més ràpida integració possible de l’alumnat estranger que s’incorpora al sistema educatiu de Catalunya, els centres han de dedicar una atenció preferent a l’aprenentatge de la llengua catalana, vehicle d’expressió normal en les activitats educatives de les escoles.


Deixa un comentari