Però l’Estat continua sent l’Estat…

Com a professor del sistema educatiu de Catalunya amb oposició guanyada (a Catalunya l’any 1989), pertanyo, sense cap altra possibilitat, a la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat, organisme públic de l’Administració de l’Estat, amb personalitat jurídica i patrimoni propi, adscrit al Ministeri d’Administracions Públiques a través de la Secretaria d’Estat per a l’Administració Pública (la “famosa” MUFACE).

És cert que han fet, darrerament, esforços per modernitzar-se, fins i tot en temes lingüístics: a la seva web pots accedir-hi en les diverses llengües oficials de l’Estat (tot i que, a voltes només és en català la primera pàgina i després ja tot és en castellà).

Ara bé, malgrat aquests tímids intents, d’un cert respecte al plurilingüisme (a vegades ratllant el ridícul quan incorporen textos en versió “catalana” i en versió “valenciana” -compareu-los!), el cert és que, quan els demanes informació, la resposta és com la que teniu en l’escrit que acompanya aquest apunt…

Efectivament és únicament en castellà. Ells sí que tenen clar quina és la llengua preferent de la seva administració, cosa la qual, segons el Tribunal Constitucional, no podem dir del català a les administracions catalanes… I és tan en castellà la carta que, fins i tot, no és respecta el nomenclàtor de Barcelona: Paseo de Gracia….

L’escrit, a més, em porta a una altra reflexió: com pot ser que un país (el nostre) que ha creat un cos propi de funcionaris de la Generalitat, que ha creat un cos de policia propi -que s’ha anat desplegant progressivament- no és fins fa dos dies, amb la Llei d’educació de Catalunya, que no ha parlat de la creació de cossos docents propis? i ja veurem com acaba…

I a una altra reflexió, fa una setmana vaig anar a fer-me el passaport a la comissaria de Sant Adrià del Besòs amb el meu fill de 13 anys. Tot i que d’una forma amable i correcta -només faltaria!-, la persona que em va atendre no va dir en cap moment cap paraula en català -ni per equivocació!, ara bé, m’entenia (gràcies!)… Una altra prova de quina és la seva llengua preferent…