Es publica l’obra completa del poeta alguerès Antoni Canu

L’editorial barcelonina Fasolcat acaba de publicar l’obra, fins ara, completa del poeta alguerès Antoni Canu. Es tracta del recull de poesies que Canu ha anat publicant en aquests quinze anys darrers a més d’unes quantes poesies inèdites.

En la línia d’aquesta editorial, recentment creada, el llibre ens ve acompanyada d’un CD on podem trobar la veu del propi poeta recitant alguns dels seus textos així com cançons basades en el poemes de Canu interpretades per veus tant de referència com Franca Masu.

El llibre, a més, apareix acompanyat de diversos textos complementaris, entre els quals cal destacar un del professor Giuseppe Tavani, professor de la Universitat “La Sapienza” de Roma i membre de l’IEC, sobre la realitat sociolingüística de l’Alguer i sobre com aquesta realitat ha influït en l’obra de Canu.

Segueix…

Nota: per adquirir el llibre us heu de dirigir a falsolcat@gmail.com, a les millors llibreries de l’Alguer (Il laberinto, Smouvi -Llibreria Itinera coop. Soc., a la Torre de Porta Terra- i Lobrano) o les llibreries següents del Principat de Catalunya: Ona,  Laie i Grup del Llibre de Barcelona, Les Voltes de Girona, Robafaves de Mataró. I a: http://fasolcat.com/.

       

Com dèiem, en aquest llibre trobareu la, fins ara, obra completa del poeta alguerès Antoni Canu. Nascut a Ocier[1] l’any 1929, Canu va arribar a l’Alguer a l’edat de 10 anys. Per tant, la seva primera llengua fou el sard logudorès. En aquell moment, a l’Alguer, però, el català era la llengua principal del carrer, de la vida, de les relacions personals… Si no parlaves alguerès, no podies jugar amb els altres nens, per tant, era imprescindible per viure a la ciutat. És així com Canu, i tant altres sards al llarg de la història i fins als 60 del segle xx, va fer seva la llengua que els catalans havien portat a aquesta ciutat sarda el segle xiv.

 La figura de Canu (casat amb una algueresa i membre d’entitats que treballen per la llengua) i la seva obra poètica en català són una demostració de com s’han integrat durant segles els sards que arribaven a la ciutat. I diria més, Antoni Canu i la seva esposa, la senyora Maria Musso, són de les poques parelles que als anys 60 continuaren parlant en català als seus fills. De fet, els fills de l’Antoni i la Maria, que pertanyen a la generació del trencament sociolingüístic no només a l’Alguer, sinó al conjunt de territoris amb llengües minoritzades de pràcticament tot Europa, són de les poques persones a l’Alguer que han “heretat” la llengua dels dos pares.

 Per conèixer l’alguerès amb més en profunditat i utilitzar-lo amb més propietat, Antoni Canu freqüenta, a partir de 1985, l’Escola de Alguerès “Pasqual Scanu” i a partir de 1990 comença a utilitzar la nostra llengua com a expressió poètica. Canu ha fet seu l’idioma del país que als 10 anys el va adoptar, portant dins, però, la memòria i els costums de la terra d’origen: segurament aquest és un dels trets més originals de la seva poesia, que li ha permès ampliar el propi horitzó i, en definitiva, l’horitzó de la literatura catalana de l’Alguer.

 Aquest fet l’ha convertit certament en un ambaixador de la cultura catalana a Sardenya i a Itàlia, on ha guanyat nombrosos premis literaris. Una dada curiosa, una poesia, que trobareu en aquesta antologia, Vibracions, fou publicada en català (al costat hi havia la traducció italiana) en una revista de difusió estatal italiana (i amb milers d’exemplars) de l’empresa Zanussi. I a l’inrevés, la seva obra ha permès fer conèixer als catalans de la resta dels Països Catalans l’Alguer i Sardenya. Fins i tot, cal dir que la seva poesia ha servit per explicar l’Alguer a alumnes de secundària del Principat de Catalunya: així la seva poesia Vella Alguer ha permès il·lustrar la situació sociolingüística de la ciutat catalana de Sardenya en dossiers didàctics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (dossier Gust per la Lectura Em dic Paco…, on s’aprofita aquesta poesia per parlar de la integració de la immigració) o en el llibre de text Cat: llengua i societat dels Països Catalans.

 Parlem ara de l’obra poètica de Canu. Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l’any 1995. El segon, que duia el títol En l’arc dels dies, el Nadal de l’any 2000. I el tercer, i darrer fins al moment, Nou Cant, va ser publicat el 2007. Tots tres llibres han estat editats per Edicions del Sol de l’Alguer i han comptat amb el suport de l’Obra Cultural de l’Alguer i de l’Escola de Alguerès Pasqual Scanu. L’any passat, aquesta mateixa editorial que ara us presenta l’Antologia poètica d’Antoni Canu va editar Les veus de l’Alguer –vint cançons per a veu i piano sobre poemes de Rafael Caria i Antoni Canu–, on podem trobar deu poemes de Canu musicats pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretats per la soprano Eulàlia Ara i per la pianista Tània Parra.

 Pel que fa a les característiques de la poesia de Canu, no voldríem que, en fer aquesta presentació, us emportéssiu la idea que la seva poesia només tracta de temes “pròpiament” algueresos o sards. La seva poesia tracta de temes diversos, per exemple la poesia Vibracions, que abans hem citat, és una magnífica descripció poètica d’una rentadora, un instrument que en principi ens pot resultar poc poètic, però que Canu sap convertir en poesia. També trobarem referències a Kosovo, a Sarajevo, a Chiapas…

 La característica més remarcable de la seva poesia és que, mitjançant un vers curt, àgil i precís, desproveït d’artifici, sap comunicar-nos la seva experiència viscuda i, a voltes, recuperada des de la nostàlgia. Sap dignificar allò que és quotidià amb un ritme poètic personal, altament intuïtiu. Cal destacar, com ha fet Giulia Lanciani, la utilització de figures metafòriques certament inèdites. Referint-se al Sol podem llegir: “quan l’esperança amb mans nuoses / enceneva una a una les roselles / com els ciris a Pasqua. I ressaltar, també, la singular representació del transcórrer de la vida com “una flota d’anys / atraca al port / de les mies espatlles”.

 Els poemes de Canu presenten una calculada meditació estilística, malgrat queper algun lector pugui semblar que l’autor recorri a allò que hom ha anomenat “paraula viva”. És justament aquesta conjunció la que li dóna valor i frescor a la poesia de Canu: una aparent senzillesa que aconsegueix comunicar uns sentiments, uns records, uns anhels. Però al darrere hi ha una constant feina de revisió, d’autoexigència, d’ajustament, de recerca del mot precís per a aquell context buscant la musicalitat (cercant, si cal, en les fonts de tot el català).

 Justament, a nivell lingüístic, també cal destacar el treball de Canu per trobar una llengua literària que, sense renunciar als trets d’identitat algueresos, sigui compresa per la resta dels catalanoparlants. No és una obra localista, d’àmbit reduït, sinó una obra que vol arribar al conjunt de la comunitat lingüística catalana i més enllà.

 A part de les poesies d’Antoni Canu, en el llibre trobarem una detallada introducció a seva obra poètica a càrrec de la professora de la Università degli Studi Roma Tre Giulia Lanciani. Al final del llibre, trobarem l’article Llengua i poesia del professor Giuseppe Tavani, catedràtic de filologia romànica de la universitat La Sapienza de Roma i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2004 el Premi Ramon Llull) on, a partir de la poesia de Canu, es fa una reflexió sobre el paper de la poesia en situacions sociolingüístiques tan minoritzades com pot ser la de l’Alguer.

 Finalment, i com a magnífic complement a aquest llibre, també trobareu un CD amb poemes d’Antoni Canu: alguns cantats i musicats per cantants i compositors de Catalunya, de l’Alguer i de Sardenya; altres amb la veu del propi poeta.

 Així trobareu les cançons següents basades en poemes de Canu i ja editades:

·         Vella Alguer. Musicat per Ciro Fadda i interpretat per Luciano Musu en el CD Nels carrers serenades. 2002 

·         L’Esperança. Musicat per Mauro Palmas i interpretat per Franca Masu en el CD Alguímia. Càller (Sardenya), 2002.

·         Solament l’amor. Musicat i interpretat per Marisa Sannia en el CD Nanas e Janas. Càller (Sardenya), 2003. 

·         Versos. Musicat per Pau Dessí i Ramon Dore, i interpretat per Pau Dessí en el CD A la vora de… l’amor. L’Alguer, 2003.

·         Abril. Musicat per Pasqualiino Pirisi i interpretat per Maria Teresa Pirisi en el CD Somni. L’Alguer, 2007.

Les cançons inèdites següents, musicades pel compositor Manuel Garcia Morante i interpretades per la soprano Eulàlia Ara i per la pianista Tània Parra: 

·         Mestral.
·         Minyons de Bahia.
·         Una dona.
·         Arbre vell.
·         Soldats italians.

I, pel que fa als poemes recitats pel propi Canu, hi trobarem: 
·         Versos
·         Dia dels morts
·         La mare
·         Arbre vell
·         Vella Alguer
·         Les tues mans
·         Solament l’amor
·         Somni
·         L’esperança
·         He sembrat síl·labes
·         Calabona
·         Cant
·         Paraula
·         Te portaré
·         El rusc
·         També sò entrat en l’estació del sol
·         He trobat la joia

Pere Mayans (responsable de l’edició)



[1] Nom català del poble sard Otieri (el nom oficial del qual és la forma italiana Ozieri).

 

Deixa un comentari