El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

31 de maig de 2009
0 comentaris

Els parlars més ponentins del català

El Centre d’Estudis Locals del Vinalopó (de Petrer) acaba de publicar el llibre de Vicent Beltran El parlar de les Valls del Vinalopó i del Carxe, la regió més occidental i més al sud del nostre país. Es tracta, sens dubte, d’un territori molt complex lingüísticament, ja que es troba repartit entre el País Valencià i Múrcia (la subcomarca del Carxe), envoltat de territoris castellanoparlants (si més no, des del segle XVIII), amb repoblacions provinents de llocs diversos del propi País Valencià (al Fondó de les Neus la població prové de Monòver, però en altres llocs es prové de la Foia de Castalla, a l’Alcoià)…

En definitva, es tracta d’una interessant presentació d’una variant del català occidental que, en molts aspectes recorda el català, per exemple, de la Franja, que moltes vegades s’allunya del valencià general (per exemple, emmudiment de la -r final).

En el llibre trobareu una descripció general del valencià meridional (és a dir, del català que es parla més al sud del Xúquer), del valencià del sud de la mítica línia Biar-Busot (Guardamar, a part del ser la ciutat catalana de més del sud, és el bastió darrer del quasi desaparegut català oriolà) per acabar amb el català de les valls del Vinalopó, on es fa una interessant aproximació històrica i sociolingüística del relativament modern procés d’expansió del català a la zona murciana i del, encara més recent, procés de retrocés de la nostra llengua tant al Carxe com a les Valls del Vinalopó en general.

Tot seguit es dedica un capítol sencer -i molt exhaustiu- al parlar de les Valls del Vinalopó: fonètica, morfologia, lèxic (amb un extens glossari).

Al capítol dedicat a les conclusions, hi trobem uns quadres resum molt clarificadors que, a més, han tingut l’encert d’incloure, com a referència, els altres llocs del nostre domini lingüístic en què es produeixen els fenòmens lingüístics indicats, és a dir, ens fan veure el català d’aquesta zona no com una realitat aïllada sinó com una realitat que comparteix alguna de les seves característiques a voltes amb llocs tan allunyats com el del català central, el de la Franja de Ponent o, fins i tot, el de de les Balears o de l’Alguer… Una pràctica molt interessant i molt allunyada d’altres estudis d’aquest tipus en què alguns autors només semblen col·leccionistes de les diferències i no pas persones que tinguin clara la unitat de la llengua catalana.

Per acabar el llibre, trobem 96 mapes lingüístics de la zona, a color, on podem veure clarament l’abast territorial d’alguns dels trets més característics de la comarca.

En definitiva, un llibre molt interessant per a totes aquelles persones que s’interessin per la realitat lingüística (i sociolingüística) d’una de les zones més complexes del nostre país: el sud del sud.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!