El pols de la llengua als Països Catalans

La Franja de Ponent és el segon dels territoris on, malgrat haver-hi població autòctona de parla catalana, el català no té reconeixement legal a nivell estatutari (només té una presència relativa a l’ensenyament com a matèria optativa i en algunes retolacions d’alguns ajuntaments més o menys favorables a la llengua). De fet, com ja dèiem l’octubre de l’any passat en aquest bloc, l’aprovació del nou Estatut d’Aragó feia evident que, si més no a l’Aragó, ningú no s’acabava de creure el plurilingüisme i menys la igualtat de les llengües (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/47523).

Efectivament, en aquesta tercera (!) reforma estatutària ni el català ni l’aragonès es citen pel seu nom ni se’n preveu clarament cap oficialitat.

L’únic esment es fa a l’article 7, el que duu per títol  Lenguas y modalidades lingüísticas

Propias, on es diu:

1.—Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento

2.—Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá en las zonas de utilización predominante el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.

3.—Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

Cm veiem, doncs, a l’Estatut d’Aragó, com a la seva mare, la Constitució espanyola, el nom de català no apareix per enlloc. Ara només ens queda per veure si hem de trigar quatre anys més perquè s’aprovi la llei de llengües  i si tretze anys de president socialista i catalanoparlant seran suficients per fer una llei “digna” o tot acabarà amb una llei de mínims que pretendrà tancar el tema, però que, en cap cas, garantirà la igualtat jurídica del català en respecte a l’espanyol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!