Quant a pmayans

Pere Mayans (l’Hospitalet de Llobregat, 1963) és llicenciat en filologia catalana, postgraduat en gestió de la diversitat lingüística i cultural per la Universitat Oberta de Catalunya i és catedràtic de llengua catalana i literatura de l'ensenyament secundari. Ha fet durant diversos cursos d'assessor de llengua del Departament d’Ensenyament, on ha estat cap del Servei d'Ensenyament del Català, del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua i del Servei d'Immersió i Acolliment Lingüístics.

Cròniques negres del català a l’escola/14: 1672. El bilingüisme, clau en l’accés al francès

“Sa Majestat ha ordenat l’establiment de diverses escoles a la dita vila de Perpinyà, on els infants d’un i altre sexe puguin instruir-se (…) tant en llengua francesa com en la del país, i també en l’escriptura d’aquestes dues llengües, per tal que insensiblement esdevinguin comunes i recíproques a tots els dits habitants francesos i catalans, i que els dits infants mascles que voldran estudiar les lletres puguin, d’aquesta manera, ser capaços d’anar a les classes de gramàtica, on són educats sota responsabilitat dels reverends pares jesuïtes tant en llengua llatina com en llengua francesa, tal com s’ha convingut amb ells, per accedir tot seguit a les altres ciències i arribar als graus i privilegis del doctoral, i als càrrecs d’honor, de judicatura i magistratura, que no seran lliurats en un futur a qualsevol sense que els qui hi aspiraran parlin i entenguin passablement la dita llengua francesa”.

Ordenança de l’sobre les escoles reials.

Traduït al català a IGLÉSIAS, Narcís (1998).

Op. cit., p. 101

Pel·lícules per treballar la sociolingüística/8: Indian Horse

Imatge

Aquesta pel·lícula canadenca, del 2017 (estrenada, però, el 2018), sens dubte ha remogut consciències al Canadà i, segurament, les hauria de fer remoure al conjunt dels anomenats països occidentals.

Narra la història de Saul Indian Horse, durant 30 anys de la seva vida. Una aventura vital que comença els anys 50 del segle passat, quan la seva família, especialment l’àvia, intenta allunyar-se del món dels blancs. Finalment, Saul, aleshores un nen, és portat, a la força, a una escola residencial. En aquestes escoles (creades al final del segle XIX), i per on es calcula que passaren més de 150.000 nens indis, mestissos i inuits, aquests eren separats de les  famílies amb l’objectiu de “matar l’indi en el nen”. I, sorpresa, la darrera d’aquestes escoles va ser tancada el 1996! En aquests centres, finançats per l’Estat i dirigits per eclesiàstics, els nens eren castigats sovint per parlar la seva pròpia llengua o per mostrar les seves pràctiques culturals tradicionals (tal com queda reflectit en la pel·lícula).

Gràcies a l’hoquei sobre gel, Saul aconsegueix, aparentment, obrir-se un futur fora de l’escola, però el racisme del públic -i d’alguns dels companys de l’equip professional on arriba a jugar- el porten a un procés destructiu molt similar al d’altres joves de les anomenades Primeres Nacions.

La pel·lícula se centra en el poble Ojibwa i es basa en la novel·la de Richard Wagamese Indian Horse.

Cròniques negres del català a l’escola/13: 1672. Prohibit queixar-se

Imatge

«Només es tracta […] d’obeir i executar les ordres donades sobre aquest tema per Sa Majestat, sense recórrer a queixes inútils que només poden ser molt desagradables a Sa Majestat i a les quals no puc consentir.»

Ordenança de l’intendent Carlier sobre les escoles reials, arran d’unes queixes d’alguns cònsols de Perpinyà davant de la voluntat reial de crear escoles per aprendre francès.

Traduït al català a IGLÉSIAS, Narcís (1988).

Op. cit., p. 100.

Cròniques negres del català a l’escola/11: 1663. El francès s’ha d’ensenyar i parlar constantment

Imatge

“La seule maison d’instruction gratuite pour les filles et la seule de toute la province où la langue française soit constamment enseignée et parlée”.

Nota oficial de les autoritats franceses on queda clar la funció d’aquesta escola per a noies.

SANABRE, Josep (1985).

La resistència del Rosselló a incorporar-se a França.

Perpinyà: Llibres del trabucaire, p. 173.

 

Cròniques negres del català a l’escola/10: 1663. Ja es comença a associar tenir bones maneres amb l’ús de la llengua francesa

Imatge

Es crea un escola femenina dedicada ”à l’instruction des jeunes filles et leur apprendre les mœurs et la langue française”.

Decret segons el qual les benedictines de Besiers funden a la Catalunya del Nord una escola per a noies.

FERRER I GIRONÈS, Francesc (1985).

La persecució política de la llengua catalana.

 Barcelona: Edicions 62, p. 25.

Cròniques negres del català a l’escola/9: 1662. Cal convèncer els catalans!

Imatge

M’he oblidat de remarcar-vos que era de molt interès per al servei del rei que tinguéssiu cura d’insinuar als catalans que perdran una decisió molt agradable al rei si envien llurs fills al col·legi dels jesuïtes perquè hi siguin instruïts”.

Carta del ministre Louvois als cònsols de Perpinyà. Els jesuïtes ja feien l’ensenyament en francès.

Traduït al català a IGLÉSIAS, Narcís (1998). Op. cit., p. 90.

Cròniques negres del català a l’escola/7: 1661, l’avi de Felip V ja va anar per feina a la Catalunya del Nord

Imatge


“Els nostres cars i molt estimats pares jesuïtes de la província de Tolosa, establerts per les nostres ordres en el col·legi de la nostra vila de Perpinyà al Rosselló ens han fet veure (…) que els exercicis (…) siguin fets en el futur segons l’ús de França (…) a fi que els infants, des del començament dels seus estudis, s’acostumin a la llengua francesa…”.

Ordre de Lluís XIV, el Rei Sol, perquè els jesuïtes de Tolosa s’estableixin a Perpinyà.

Traduït al català a IGLÉSIAS, Narcís (1998).

La llengua del Rosselló, qüestió d’Estat.

 Vic: Eumo Editorial, p. 87.

La Vanguardia, com a símptoma

Imatge

Tots ens vam alegrar quan La Vanguardia va decidir fer també una edició en català. Semblava que, finalment, els editors del diari havien entès quin era realment el paper que la llengua catalana havia de jugar en la nostra societat. Ara bé, en el fons, per als propietaris d’aquest mitjà de comunicació, el català és un afegit, és de més a més. I, si no, fixem-nos en la pàgina web. Per trobar l’edició catalana cal fer tot un periple on has de demostrar les teves capacitats de navegació virtual: al portal, ni rastre; has de desplegar el menú de l’esquerra i l’apartat “servicios” hi ha la versió en català. Quasi com buscar “Wally”!