El pols de la llengua als Països Catalans

El 26 d’ agost proper farà 50 anys que el creuer Virginia de Churruca ancorà al golf de la ciutat catalana de Sardenya, l’Alguer. Hi arribaven 139 passatgers catalans, entre els quals volem destacar un dels impulsors dels contactes moderns entre la Barceloneta de Sardenya i la resta dels Països Catalans Pere Català i Roca, que l’any 1957 havia publicat Invitació a l’Alguer Actual. A l’Alguer, foren rebuts per milers d’algueresos que anaren a  rebre els “germans catalans”… Aquell fet fou conegut com “Lo Viatge del Retrobament” i l’impacte que tingué a la grisa Catalunya dels anys 60 fou sorprenent ja que, fins i tot, la Diputació de Barcelona dedicà un dels seus monogràfics San Jorge a l’Alguer, amb algun article en català inclòs… Sens dubte, era un dosi gran d’autoestima col·lectiva, on intentava surar una catalanitat que havia estat durament castigada després de la Guerra Civil.

Per commemorar-ho, el Municipi de l’Alguer i la Generalitat de Catalunya han impulsat un nou retrobament… sense, és clar, les connotacions quasi mítiques, de redescobriment que va tenir en aquells moments, però amb la certesa que les relacions entre l’Alguer i la resta de la comunitat lingüística s’han capgirat espectacularment i positiva aquests anys darrers. Una companyia aèria de baix cost irlandesa i una naviliera italiana ens han situat l’Alguer a tocar de casa, la qual cosa ha permès que milers de catalans de la resta dels Països Catalans la visitessin. Uns milers de catalans que han fet que el català torni a ser una llengua útil a l’Alguer, útil també per dinamitzar una economia que es basa, en bona part, en el turisme. A part, a més, s’ha obert la primera línia educativa en la nostra llengua, La Costura, s’ha obert la Delegació de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear a la ciutat, s’està treballant, per primer cop d’una forma seriosa, per introduir el català com a assignatura oficial en els centres educatius de la ciutat, hi ha una televisió que emet parcialment en català… Per tot això i per molt més penso que paga la pena de participar en aquesta gran festa de retrobament entre catalanoparlants d’una banda i i d’una altra de la mediterrània: per la nostra autoestima col·lectiva!
 
Per participar-hi, podeu consultar la pàgina web del retrobament i també la de l’agència de Viatges Meridià-Club Català de Viatges, que s’encarrega de gestionar, des de Barcelona, l’anada dels catalans de la resta dels Països Catalans.

Podeu consultar també el bloc de Xavier Brotons L’Almadrava i llegir aquesta notícia del Diari El Punt.

Però com eren de diferents l’Alguer de 1960 a l’Alguer de 2010?

D’entrada, l’Alguer era una ciutat d’uns 26.500 habitants -ara en té més de 42.000-, per als quals, malgrat la situació diglòssica català/italià, la nostra llengua era, encara, la llengua necessària per viure a la ciutat. Fins aquell moment, qualsevol persona de llengua sarda o de variants italianes de la Gal·lura o de Sàsser que arribava a la ciutat normalment aprenia la llengua viva, la llengua necessària, per a la vida de cada dia a l’Alguer: el català.

A partir d’aquell moment, tot comença a canviar, com bé ens han explicat, entre d’altres, poetes algueresos com Antoni Canu -ell mateix, de llengua familiar sarda, exemple, aquest cas positiu, d’aquell context sociolingüístic: moltes famílies -moltíssimes- comencen a no transmetre la llengua als fills, a causa de la pressió de l’escola -la generació dels anys 60 és (som) la primera generació que té possiblitat de fer estudis superiors i es difon la idea que l’alguerès pot ser una trava; a totes les llars alguereses apareix un italianoparlant anomenat “RAI”; la ciutat comença a obrir-se al turisme; comencen fluxos migratoris que difícilment es podran integrar… La modernitat esdevé, ens agradi o no, el detonant de la substitució lingüística…

Per tant, en el moment del retrobament de l’any 60, els “expedicionaris” catalans es troben amb una ciutat molt i molt catalana, potser més -si més no a un altre nivell- que Barcelona. Però és una catalanitat que comença a trontollar…

Ara la situació és radicalment oposada. Les persones que són capaces de parlar la nostra llengua no arriba, segurament, al 20% de la població. Sento dir que les dades que s’ofereixen a l’Enquesta d’Usos Lingüístics a l’Alguer 2004, promoguda per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, no es corresponen a cap realitat quan diu que un 47’2% dels joves entre 18 i 29 anys declaren que saben parlar la nosta llengua: només cal passejar-se i parlar en català pels carrers de l’Alguer per adonar-se que la dada no és real i que té molt a veure amb una metodologia d’enquesta sociolingüística equivocada. El mètode de recollida de la informació es va fer mitjançant entrevistres telefòniques per una empresa de telemparqueting des de Milà i suposem que en italià.

Paral·elament, però, alguna cosa ha començat a canviar a l’Alguer, tal com dèiem a l’entrada de l’apunt, i ara més que mai hi ha un cert interès institucional per prompure la llengua i, sobretot, una predisposició per aprendre una llengua que comença a veure’s útil en camps com, per exemple, el turisme o l’economia.

Per aìxò és tan important que aquesta commemoració torni a ser altre cop un punt de trobada entre catalanoparlants de banda i banda de la Mediterrània, una trobada que més enllà dels nuclis interessats per la llengua i la cultura tingui transcedència entre la ciutadania (em consta, per exemple, que es vol potenciar que els joves adolescents que aprenen, en circumstàncies força precàries tot cal dir-ho, la nostra llengua puguin tenir un paper actiu en el retrobament) i que es pugui veure, durant uns dies, que el futur de l’Alguer també passa pel manteniment d’una llengua que el fa singular i interessant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!