Aquest és un post d’urgència des de l’estranger. Sóc a Santander i m’he enterat de la mort de Xirinacs per una connexió no prevista a la xarxa. M’ha sobtat i dolgut. La seva ha estat una decissió difícil de pendre i complicada d’entendre, però crec que totalment respectable. Quan disposi de més temps reflexionaré sobre l’orígen i conseqüències d’aquest gest tan poc comú. De moment vull expressar la meva admiració per Xirinacs i la seva trajectòria. Dimarts per la tarda tornaré a Catalunya i per poc que pugui assistiré als seus funerals.
Que descansi en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui ha estat? Tots nosaltres? No hem estat capaços d’ estar a la seva alçada. M’avergonyeixo d’aquest país. Glòria eterena a en Xiri, un dels pocs catalans veritablement lliures…i dignes.
Me l’imagino aclunant els ulls, envoltvat de la Natura, amb els ulls versDéu i deixant que la mort el recollís… com els ancians de moltes tribus fèien qual la veien venir. On ell va decicir el lloc. Dignament. subjecte lliure. Això no és suicidi, ni tan sols eutanasia passiva… No hi posem etiquetes. Simplement afrontar la mort amb serenitati valentia. Descansi en Pau, la Vera Pau que ell tan buscava i volia compartir amb nosaltres.
Jordi