17 de juny de 2009
General
8 comentaris

Trasllat

Quan ja has tirat lo sobrer, quan has baixat la rentadora, la nevera, el llit, la prestatgeria, la roba, el sofà, la tele, el DVD, l’ordinador, la taula, … Quan ja no hi ha res per baixar et trobes la casa plena d’allò que no et pots emportar. És curiós, però quan les habitacions són buides aparèixen els records. I se’t mengen. Notes com van mossegant la boca de l’estòmac. Els veus, els notes, els sents potser per última vegada amb tanta intensitat. Cada habitació, cada anhelada d’aire que t’espera dins el pis, cada perfil de llum, … tot és l’inici d’un miratge. Observes en silenci i te’n vas sabent que cada segon seràs un instant més buit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!