Tots a la mani
Avui és el dia, ni demà ni demà passat ni l’altre, o també tots aquests, però especialment avui és el dia que tothom estarà pendent del què passa. Serà una mena de test per veure quanta gent es mobilitza quan des d’Espanya s’escup a la cara dels catalans.
Sempre hem de tenir un ull mirant a Madrid per veure venir les garrotades, però també és bo tenir l’altre mirant a Brussel·les. Simplement perquè Madrid és el passat que arrosseguem lligat al peu i Brussel·les el futur on ens hem de dirigir. Per aquesta raó recomano The Eurotribune.net, una publicació electrònica que ens informa de manera clara i entenedora de l’actualitat europea. La web té la versió en català, anglès, castellà i francès.
L’Editorial d’ahir estava dedicat a la manifestació que es farà aquesta tarda a Barcelona. Ús el transcric a continuació, però no us oblideu de fer una ullada a la web, val la pena tenir-la dins les adreces d’interès.
Per cert, la fotografia em sembla que es va publicar al diari Avui l’endemà de la Diada del 2004. Molt ben trobada.
Dret a decidir
Josep Solano
Demà
dissabte es celebra a Barcelona una manifestació que posa el dit a la
nafra a les contradiccions de les democràcies: el dret a decidir. El 30
de setembre de l’any passat el Parlament de Catalunya va aprovar una
proposta de reforma de llei fonamental que ha de regir la vida dels
ciutadans catalans. Aquesta proposta va ser votada pel 90% del
parlament, és a dir, per la immensa majoria de ciutadans de Catalunya.
Malgrat la promesa del president del Govern espanyol, José Luis
Rodríguez Zapatero, d’aprovar al Parlament espanyol la proposta
aprovada al Parlament de Catalunya, no ha estat així i aquest Estatut
ha patit una enorme retallada en els tràmits parlamentaris a Madrid.
Un
grup d’entitats i persones de la societat civil catalana, amb
consciència de país i amb un profund respecte democràtic, va organitzar
una plataforma unitària -a la qual el nostre mitjà s’hi va adherir amb
molta convicció i de forma entusiasta- amb l’objectiu que no es
retallés el que havia emanat la representació del poble de Catalunya. I
per defensar això, demà sortiran al carrer milers de catalans per
exigir que Catalunya pugui decidir lliurement sobre el seu futur.
El
Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics que Nacions Unides va
proclamar l’any 1966, i que va entrar en vigor deu anys més tard,
proclama en el seu article 1 que “tots els pobles tenen dret a
l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el
seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic,
social i cultural”. Si una nació sense Estat com Catalunya no pot
decidir sobre la seva norma fonamental, en quin tipus d’autonomia es
sustenta? Si els catalans no tenen dret a decidir sobre el seu futur,
qui ho ha de fer per ells?
Els catalans, com tots els països i
nacions del món, volen (volem) decidir sobre el nostre futur sense cap
tipus de protectorat, sense cap tipus d’intervencions
desnaturalitzadores, sense que siguin els buròcrates de Madrid que
prenguin la paraula al poble català i els seus representants.
www.eurotribune.net
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esta en desacord amb el teu post és impossible, la llástima és que si un vol ser sincer sap que el gest que va fer el Parlament el 30 S, va estar una posada en escena per tirar endavant i res més,. PSC/ presentant seguidament unes esmenes per estar el més ràpid possible al costat del PSOE, arribant a negociar al seu costat.CIU/Exigint constantment punt per punt la redacció del text, per a més tard claudicar davant Zapatero.ERC/ acusant a CIU de radical per no flexibilitzar les seves posicions i ara que es troba fora de joc els radicals segons deien abans son ells .Iniciativa/ sense cap personalitat i fent un seguiment absolut als socialistes.No han de venir de fora per trencar l’unitat dels partits catalans