Matí assolellat que escalfa les restes de la festa. La taula és plena d’ampolles, plats, cacauets, gots, llaunes i cendrers. Tot s’ha escalfat per l’insistent presència d’un sol que feia dies que es volia deixar veure. El cap i l’estómac palpiten enfebrits de ressaca, calefacció i d’aquest sol que no sé que pinta en ple desembre plujós.
Quan es reuneix molta gent en un pis no pots preveure els seus actes. Hi ha gots mig plens de cava, vi, cervesa, tequila o ves a saber que hi van posar, repartits per tota la sala: a la lleixa de la finestra, sobre el calefactor, a la tele, a la prestatgeria, enmig del campament dels clicks que va muntar la C., i això que encara no he revisat el lavabo!!
L’avantatge de tot plegat es que amb les sobres del que va portar la gent hem engrandit l’escarransit lot de Nadal que dóna l’empresa. I tot al mòdic preu d’una profunda neteja del saló. Vaig a pagar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!